Alguns tumors com el de mama presenten similituds a nivell molecular amb malalties del metabolisme ben conegudes com l’obesitat i la diabetis; per tant els fàrmacs contra aquestes podrien ser útils també per combatre el càncer.

Aquesta és la hipòtesi que planteja l’estudi “La sintasa dels àcids grassos i el fenotip lipogènic en la patogènesi del càncer”, que publica el número d’octubre de Nature Reviews Cancer. La publicació, que és la revista de revisions de més impacte mundial en el camp de l’oncologia, també dedica la portada al treball. El primer autor de l’estudi és Javier A. Menéndez, coordinador de la Unitat de Recerca Translacional de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a Girona, que forma part de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi).

Avui s’ha presentat aquest treball a l’Hospital Josep Trueta de Girona amb la presència de Josep Maria Vilà, director de l’ICO Girona; Wifredo Ricart, director científic de l’IdIBGi; Gabriel Capellà, director de Recerca de l’ICO, i Javier Menéndez, autor principal de l’estudi.

Experimentalment, s’ha observat que alterar el metabolisme dels greixos en algunes cèl·lules normals promou l’aparició de característiques tumorals.

Àcids grassos, metabolisme i càncer

El metabolisme es refereix al procés mitjançant el qual les cèl·lules transformen unes substàncies químiques en unes altres. En el cas dels àcids grassos que circulen pel nostre cos, aquests tenen un doble origen. D’una banda, hi ha els que procedeixen de la síntesi dels aliments que mengem (àcids grassos exògens) i, d’altra banda, hi ha els que produeixen les pròpies cèl·lules (endògens). 

Una característica de les cèl·lules tumorals és que poden sintetitzar gran quantitat d’àcids grassos. Aquest fenomen es considerava una conseqüència del procés tumoral i, fins ara, els científics n’havien donat poca importància. Els darrers anys, però, s’han acumulat evidències que demostren que el metabolisme dels lípids condiciona els mecanismes subjacents a l’origen i a la progressió d’alguns tumors amb un component metabòlic important com el de mama.

És a dir, l’alteració del metabolisme dels àcids grassos seria una causa del tumor i no una conseqüència: “Les nostres investigacions dels darrers set anys han començat a proporcionar una perspectiva radicalment diferent sobre el càncer: aquest tindria l’origen en una alteració metabòlica, en concret de la síntesi d’àcids grassos (el greix endògen)”, explica Menéndez.

La sintasa dels àcids grassos (SAG)

La sintasa dels àcids grassos (SAG) és una proteïna que funciona com una mena de “fàbrica” cel·lular capaç de convertir els sucres de la dieta en àcids grassos, és a dir, en greix endògen. En persones sanes, la majoria de teixits prefereixen utilitzar els àcids grassos que provenen directament de la dieta i, per tant, la presència i l’activitat de la proteïna SAG són molt baixes.

Els darrers anys s’ha demostrat que hi ha un grup de càncers de mama que presenten uns nivells anormals de SAG (molt elevats i activats). En aquests casos, el tumor és especialment agressiu i les dones afectades tenen un pitjor pronòstic, amb més recaigudes i més mortalitat.

El treball de Menéndez ha demostrat que els greixos endògens contribueixen activament al caràcter maligne de les cèl·lules tumorals i són capaces de regular l’expressió i activitat d’altres oncoproteïnes. Així, “els àcids grassos sintetitzats per les cèl·lules tumorals no fan una funció d’emmagatzematge energètic sinó que tenen una capacitat de senyalització, “informant” a d’altres proteïnes clau en el procés tumoral donant-los el vist-i-plau perquè continuïn la seva funció malinigzadora”.

El caràcter oncogènic dels greixos endògens ha estat demostrat per altres estudis. Un equip de la Universitat de Harvard ha comprovat que en augmentar els nivells de SAG, cèl·lules normals de l’epiteli de pròstata adquireixen un caràcter tumoral. Un altre treball dirigit per Menéndez que es publicarà en breu ha demostrat que en introduir i sobreexpressar el gen SAG en cèl·lules premalignes de l’epiteli mamari humà es promou l’aparició de característiques tumorals en les cèl·lules.

Avantatge adaptativa

L’article presenta un nou model metabòlic capaç d’explicar l’origen i el desenvolupament del càncer. En els estadis inicials del càncer, les cèl·lules malignes viuen en unes condicions d’estrès microambiental (acidesa, manca d’oxigen i de nutrients...). L’activació de SAG (la fàbrica de greix endògen) permet la independència energètica de les cèl·lules, la qual cosa els confereix un avantatge per superar aquestes condicions ambientals extremes. “En aquest procés evolutiu a petita escala, la posada en marxa de factories metabòliques com SAG representa una adquisició obligatòria, que selecciona un tipus de cèl·lules tumorals extremadament agressives, ja que són capaces de créixer i expandir-se independentment de les condicions ambientals”.

Una nova línia terapèutica per al càncer

Segons el treball de Menéndez, l’estudi del metabolisme dels àcids grassos:

1. És útil per caracteritzar els individus amb un risc elevat de patir un càncer, el que podrà permetre aplicar estratègies de prevenció i detecció precoç d’alguns tipus de tumor.

2. Obre les portes a utilitzar la proteïna SAG –i d’altres proteïnes lipogèniques– com a diana molecular per al tractament d’alguns tumors. En aquest sentit, ja s’està treballant de manera experimental amb fàrmacs que actualment s’empren per a malalties metabòliques, com l’obesitat o la diabetis mellitus tipus II.

24 d’octubre de 2007