100 experts de tot el món, reunits a Barcelona, subratllen l’interès d’estudiar la relació entre les infeccions víriques i els limfomes. El limfoma (càncer que afecta els glòbuls blancs de la sang) és un dels tumors que més augmenta a les societats desenvolupades. A Catalunya, els casos nous incrementen més del 6% cada any.
Cada vegada està més acceptada la relació entre algunes infeccions, sobretot víriques, i el desenvolupament d’alguns tipus de càncer. En aquest sentit s’acumulen les evidències sobre la implicació del virus de la immunodeficiència humana (VIH), el de l’hepatitis C i el d’Epstein-Barr en l’aparició de limfomes.
L’última reunió del consorci internacional InterLymph (International Lymphoma Epidemiology Consortium), que s’ha celebrat a Barcelona i ha aplegar uns 100 especialistes de 20 institucions i 15 països, ha conclòs que una de les prioritats ha de ser definir amb exactitud la relació entre diferents infeccions i el limfoma.

El limfoma, una patologia en alça
Els limfomes apleguen una quinzena de tumors diferents que afecten el sistema limfàtic, i que tenen un pronòstic i una supervivència molt variables. La prevalença de la malaltia i el tipus de limfoma més comú varien significativament entre països, en funció sobretot de les infeccions que predominen en cada àrea geogràfica.

L’alteració del sistema immunitari és un factor de risc molt important per desenvolupar un limfoma. Els infectats pel VIH que desenvolupen la sida arriben a tenir 300 vegades més risc de patir-lo que els que no tenen el virus, i les persones sotmeses a un trasplantament tenen entre 6 i 30 vegades més probabilitats de patir el càncer.

El limfoma és un dels tumors que més augmenta en les societats desenvolupades: a Catalunya, l’increment és del 6,1% anual des de 1980. De moment es desconeix el perquè d’aquest augment: un millor diagnòstic, els canvis en els estils de vida, l’envelliment de la població o la presència de malalties immunosupressores s’apunten com a possibles causes.

Els limfomes són molt més freqüents en homes que en dones (21,9 casos nous per 100.000 habitants i any, enfront de 14,9 casos nous per 100.000 habitants i any, a Europa). És el cinquè càncer més freqüent en homes, i el tercer tumor amb més incidència entre les dones. A Espanya es diagnostiquen 13.000 casos nous l’any (7.100 en homes i 5.800 en dones). Es calcula que 1 de cada 66 homes i 1 de cada 111 dones hauran desenvolupat un limfoma a l’edat de 64 anys.

Virus d’Epstein-Barr i limfoma
Un treball encapçalat per l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i que publica aquest mes la revista International Journal of Cancer, demostra que l’estudi de les proteïnes implicades en la divisió del virus Epstein-Barr (VEB) poden ser un bon indicador del risc de desenvolupar un limfoma.

Aquesta infecció és molt freqüent en la població –més del 90% de les persones estan infectades– però en la majoria de casos està latent. Si la infecció és tardana (a l’adolescència) provoca la mononucleosi infecciosa, coneguda també com la malaltia del petó, que pot derivar en un limfoma no Hodgkin. El virus també està implicat en altres limfomes, en els quals s’activa de manera anormal, especialment en pacients amb un dèficit immunitari. Per això, l’anàlisi de les proteïnes implicades en l’activació del VEB podria utilitzar-se com a eina per avaluar el risc de desenvolupar un limfoma: “En general el virus es multiplica molt lentament perquè el sistema immunitari en frena la divisió. Si, per alguna raó, el virus comença a dividir-se sense control, pot provocar un limfoma”, explica Sílvia de Sanjosé, del Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO.

L’estudi s’ha dut a terme comparant el patró d’expressió de les proteïnes relacionades amb la proliferació del virus d’Epstein-Barr en 1.085 pacients amb limfoma i 1.153 individus control. En el treball han participat, a més de l’ICO, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, i centres d’Holanda, Alemanya, la República Txeca, França, Itàlia i Irlanda.

Interlymph
Fa sis anys es va crear el consorci InterLymph, promogut per l’Institut del Càncer dels Estats Units i la OMS, per millorar l’estudi de l’epidemiologia dels limfomes. L’InterLymph ha establert altres prioritats a més de l’estudi de les infeccions:

Cercar les variacions genètiques que augmenten la susceptibilitat al limfoma.
Analitzar la relació entre els factors ambientals (exposició laboral a tòxics, tabac, alcohol, raigs ultraviolats, tints de cabell) i el càncer.
Estendre els estudis als països en vies de desenvolupament.

Hospitalet de Llobregat
25 de juny de 2007