|
|
 |
Un nou marcador permet predir el risc de rebuig en trasplantament de ronyó |
- Un treball dirigit per investigadors de l’Institut Català d’Oncologia demostra que si la sang d’un trasplantat de ronyó té cèl·lules del donant el risc de rebuig a mig termini és molt menor
- El 35,6% dels trasplantats de ronyó que no tenen cèl·lules del donant fan rebuig als 4 anys, per només el 4,9% dels pacients amb aquestes cèl·lules
- En un futur, la detecció de cèl·lules del donant ha de permetre classificar els pacients segons el risc i personalitzar els tractaments
Un estudi dirigit per Josep Maria Pujal i David Gallardo, de l’Institut Català d’Oncologia, ha identificat un marcador que permet predir precoçment el risc de patir rebuig a mig termini en trasplantament de ronyó. En concret, han demostrat que la presència de cèl·lules del donant en la sang del receptor disminueix significativament la incidència de rebuig.
En un futur, la detecció -poc després del trasplantament- de cèl·lules del donant en la sang del receptor permetrà classificar els pacients segons el risc de desenvolupar rebuig. Així, es podran personalitzar els tractaments i reduir la immunosupressió als pacients que tenen poc risc i augmentar el control i seguiment d’aquells amb més probabilitats de generar rebuig.
L’estudi, que s’ha publicat a la revista Transplantation, ha comptat amb la participació del Servei de Nefrologia de l’Hospital de Bellvitge i amb el finançament parcial de la Fundació La Marató de TV3 i de la Fundació Crèdit Andorrà.
El microquimerisme
Hi ha la possibilitat que el ronyó trasplantant tingui infiltrades cèl·lules de la sang del donant (limfòcits, macròfags, cèl·lules mare hematopoètiques). Un cop la sang del receptor circula pel ronyó, aquestes cèl·lules es poden “alliberar” i incorporar-se a la sang perifèrica de l’individu receptor. Aquest estudi determina, per primer cop, que entre 1 cèl·lula entre 10.000 i 1 cèl·lula entre 1.000.000 de la sang del receptor pot provenir del donant.
Des dels anys 50, s’ha hipotetitzat que aquest fenomen, anomenat microquimerisme, podria influir d’alguna manera en el sistema immunològic del receptor reduint la incidència de rebuig de l’òrgan implantat. El treball desenvolupat a l’ICO ha demostrat que el microquimerisme existeix i que, segons sembla, no altera altres valors clínics i no provoca alteracions en el funcionament de l’òrgan trasplantat o dels altres òrgans.
L’estudi
Els resultats mostren una gran diferència en les taxes de rebuig entre els receptors d’un ronyó amb microquimerisme, és a dir, que presenta cèl·lules del donant i els que no: El 4,9% de receptors amb microquimerisme pateixen rebuig als 4 anys, al costat del 35,6% de pacients que no tenen microquimerisme.
L’estudi també demostra que en el subgrup de pacients que han rebut una immunosupressió que inclou ciclosporina o tacrolimus, el rebuig és del 0% en persones amb microquimerisme i del 38% en les que no tenen rastre de cèl·lules del donant.
Es van analitzar 84 pacients trasplantats de ronyó a l’Hospital de Bellvitge i se’ls va extreure sang perifèrica abans i 2, 6, 12 i 18 mesos després del trasplantament i es va buscar mitjançant tècniques moleculars la presència de cèl·lules del donant en la sang perifèrica del receptor. Paral·lelament, es va fer un seguiment durant 4 anys dels receptors per examinar, entre altres, la incidència del rebuig.
Aplicació clínica
Sis estudis posteriors confirmen el valor predictiu del microquimerisme, aquest podria servir per classificar els pacients en grups de risc. Així es podria personalitzar els tractaments i reduir la immunosupressió, que comporta importants efectes secundaris, en malalts amb poc risc i extremar la vigilància dels que tenen més probabilitats de fer rebuig.
Un dels avantatges del mètode és que l’observació del microquimerisme poques setmanes després del trasplantament ja pot ser predictiva de l’aparició de rebuig més tardana.
19 de desembre de 2007
|
|
|
