La Reina Sofia ha fet lliurament dels premis, que atorga cada any la Generalitat Valenciana

El Premi reconeix la recerca de Xavier Bosch sobre la relació entre el virus del papil•loma humà i el càncer de coll uterí

Xavier Bosch, cap del Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer, de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), ha rebut aquest dijous 26 d’octubre, a València, el Premi Rei Jaume I a la Investigació Mèdica, que atorga anualment la Generalitat Valenciana, i que es compta entre els més prestigiosos del nostre país. La cerimònia, presidida per SM la Reina, ha tingut lloc a la Llotja dels Mercaders de València.

La recerca desenvolupada per Xavier Bosch durant els últims vint-i-cinc anys ha estat fonamental per establir l’associació entre el càncer de coll d’úter i el virus del papil•loma humà (VPH). Avui dia se sap que aquest virus és el responsable de la pràctica totalitat de càncers de coll d’úter, el que ha permès la posada en funcionament de tècniques de cribatge que complementen la citologia convencional (papanicolau) i, més recentment, l’elaboració d’una vacuna.

Els EUA van autoritzar la primera vacuna contra el VPH el mes de juny passat, i està previst que s’aprovi a Espanya durant el 2007. El Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer de l’ICO, que lidera Xavier Bosch, ha participat també en la investigació sobre l’eficàcia d’aquesta vacuna.

Xavier Bosch (Barcelona, 1947) és llicenciat en medicina, i especialitzat en oncologia mèdica i epidemiologia. Treballà durant deu anys a l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer a Lió (França), abans d’incorporar-se a l’ICO per crear i dirigir el Servei d’Epidemiologia i Registre del Càncer. És membre d’honor de la Societat espanyola de colposcòpia i patologia cervical. Recentment, ha estat guardonat per la Societat Americana de Colposcòpia i Patologia Cervical, i per l’Organització Europea de Recerca sobre Infeccions Genitals i Neoplàsia.

Els Premis Rei Jaume I es van crear el 1989 amb l’objectiu de promoure la recerca i el desenvolupament científic a Espanya; quatre anys més tard, el 1993, es convocà per primer cop la categoria d’Investigació Mèdica. La característica més rellevant d’aquests guardons és la presència de diversos premis Nobel entre el seu jurat. El premi està dotat amb 100.000 euros. Més informació sobre els premis: http://www.fvea.es

Evitar la infecció, prevenir el càncer

Xavier Bosch és un dels investigadors que, a nivell mundial, han contribuït a demostrar que per desenvolupar un càncer de coll uterí cal haver estat prèviament infectat pel virus del papil•loma humà. Aquest descobriment ha permès millorar la prevenció d’aquest tipus de càncer mitjançant la preparació de vacunes, la immunoteràpia i els programes de cribatge.

El virus del papil•loma humà (VPH)

El virus del papil•loma humà (VPH), una de les infeccions de transmissió sexual més comunes a tot el món: al llarg de la vida, més del 80% de les dones sexualment actives n’hauran estat exposades. Així, el 10% la població femenina dels països desenvolupats dóna positiu per la infecció viral, i el 15% en els països en desenvolupament. La família de VPH compta amb més de 150 tipus virals, uns 15 dels quals són d’alt risc oncològic. La infecció per un d’aquests tipus d’alt risc té una durada mitjana de 8-12 mesos i, en els casos més severs, pot arribar als dos anys.

La infecció i el càncer

Estudis epidemiològics i moleculars han demostrat l’associació de la infecció per VPH amb el desenvolupament del càncer de coll uterí i d’altres càncers del tracte ano-genital d’homes i de dones. Així, el virus del papil•loma humà està present en el 100% dels casos de càncer de coll uterí, el 90% de càncer d’anus, i el 40% dels tumors de vulva vaginal i penis. A nivell mundial, el VPH és responsable del 5,2% de tots els càncers, percentatge que es redueix notablement en el cas dels països desenvolupats, on la seva contribució baixa al 2,2%.

Actualment, hi ha uns 310 milions de dones infectades amb VPH, la major part de les quals es troba als països en desenvolupament; d’aquestes, 56 milions han desenvolupat algun tipus de càncer de coll uterí com a resultat de la infecció. En el cas d’Europa occidental, s’estima que el 10,3% de la població femenina més gran de 15 anys està infectada: 15,5 milions de dones de les què un terç, aproximadament, tindrà una lesió pre-neoplàsica i, d’entre elles, prop de 30.000 seran diagnosticades de càncer de coll uterí cada any. Aquest tumor és el quart més present a Europa (després del càncer de mama, d’endometri i d’ovari).

La supervivència mitjana al càncer de coll uterí (carcinoma invasor) és de deu anys en el països desenvolupats i de cinc anys en els més pobres.

La vacuna i altres mesures preventives

L’arribada d’aquesta vacuna i la possibilitat de fer-la extensiva a tota la població femenina, especialment als països menys desenvolupats, representa una fita de gran importància per a la prevenció del càncer de coll uterí, que és, encara, el segon més freqüent entre les dones a tot el món. La vacuna hauria d’emprar-se prioritàriament en els grups d’edat previs a les primeres relacions sexuals, donat que la infecció per VPH s’associa a l’edat d’inici de les relacions sexuals.

D’altra banda, el desenvolupament de la malaltia, i possible derivació en un càncer, està condicionat, en primer lloc, per factors genètics que determinen que unes dones resolguin la infecció de forma espontània i sense cap símptoma, i d’altres no i, en conseqüència, esdevenen el grup de més risc. En segon lloc, alguns factors ambientals com l’ús prolongat d’anticonceptius orals, la paritat alta (més de cinc parts), el tabaquisme i algunes infeccions com la SIDA són capaços d’accelerar la transició de les infeccions virals al càncer.