VPH, UNA INFECCIÓ DE TRANSMISSIÓ SEXUAL ASSOCIADA AL CÀNCER DE COLL UTERÍ Els Virus del Papiloma Humà (VPH) de tipus 16 i 18 són responsables de prop del 70% dels casos de càncer de coll uterí i de les lesions pre-canceroses (CIN 2/3). A aquesta troballa van contribuir decisivament els estudis realitzats a Espanya i Colòmbia coordinats per l'Agència Internacional d'Investigacions sobre li Càncer (IARC) i per l'actual grup d'investigació de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Barcelona. El càncer de coll uterino segueix sent el segon càncer més freqüent en les dones a escala internacional i el setè més freqüent en les dones europees. Els mateixos tipus virals estan associats en proporcions variables al càncer de penis, de vulva, de vagina i al càncer de canal anal en ambdós sexes.
VPHS 16 I 18, UNA INFECCIÓ MOLT FREQÜENT AMB EVOLUCIÓ MOLT DISPAR Les infeccions per VPH són extraordinàriament freqüents, es transmeten majoritàriament per contacte sexual i ocorren molt aviat després de l’inici de la vida sexual activa. En alguns estudis, la detecció del virus s’observa en un 40% de les dones en el curs dels dos primers anys després d’haver iniciat la vida sexual activa. Afortunadament, la major part d’aquestes infeccions es resolen espontàniament, sense manifestacions clíniques ni seqüeles. En canvi, una petita proporció de dones (i homes) no aconsegueixen resoldre la infecció i es converteixen en portadors crònics. Aquests són la font d’infecció per altres companys i companyes sexuals i amb el temps augmenta la probabilitat d’una progressió neoplàsica i del càncer.
VPHS 6 I 11, UNA INFECCIÓ ASSOCIADA A LES BERRUGUES GENITALS Els tipus de VPH 6 i 11, de baix risc cancerígen, són la causa de la majoria de berrugues genitals, una infecció venérea freqüent, no associada amb el càncer però causant d'una morbiditat important. Les berrugues genitals estan socialment estigmatitzades, estan associades freqüentment a la perduda d'autoestima i són font de problemes emocionals en les relacions sexuals i en la convivència de les parelles afectades.
LA PREVENCIÓ CONVENCIONAL DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ I LA PREVENCIÓ DE SEGONA GENERACIÓ. A Espanya, i en general en els països desenvolupats, el càncer de coll uterí està parcialment controlat mitjançant els programes de citologia regular (tests de Papanicolau repetits entre un i tres anys). Tot i això, encara es diagnostiquen a Espanya prop de 2.000 casos nous de càncer de coll uterí cada any i entre 900 i 1000 dones moren per aquesta causa. A Europa occidental, el nombre de casos nous és de prop de 30.000 i en el món s'estima que es produeixen prop de 480.000 casos nous, la majoria en els països en desenvolupament. A la dècada dels 80-90 s'han desenvolupat tècniques que permeten detectar la presència del ADN viral en mostres citològiques del coll uterí. En els estudis controlats, la detecció viral és capaç de detectar a les dones en risc elevat, les quals són les portadores persistents de la infecció viral, amb una sensitivitat superior a la citologia convencional en un 30%. Als Estats Units, l'associació de citologia amb la detecció viral aquesta convertint-se en l'estàndard de prevenció en dones en edats superiors als 30 anys. En els casos de citologies dubtoses (entre un 4% i un 8% de les citologies rutinàries), la detecció viral és més resolutiva que la repetició reiterada de la citologia i permet guiar de forma adequada el seguiment. La Food and Drug Administration (FDA) ha acreditat fins al moment una sola tecnologia per a la detecció viral en estudis clínics (test de Captura d'Híbrids 2 (HC2) i nombrosos estudis han advertit del risc d'utilitzar tècniques no validades clínicament per a la pràctica assistencial rutinària.
VACUNES VPH, UNA NOVA OPCIÓ PER A LA PREVENCIÓ PRIMÀRIA DEL CÀNCER DE COLL UTERÍ El segon gran avenç consecutiu a la demostració de l'origen viral del càncer de coll uterí es va aconseguir amb la síntesi de pseudo partícules virals amb capacitat per induir una resposta immunològica molt potent i protegir a les dones vacunades de les noves infeccions per aquests tipus de VPH. Aquestes vacunes protegeixen també de les lesions pre-cancerosas (CIN 2/3) que avui dia requereixen tractaments quirúrgics sobre el coll de l'úter (conizaciones o resecciones més o menys extenses). La tolerància a les vacunes és molt bona, no s'han detectat de moment efectes secundaris significatius i la resposta immunològica en les dones vacunades és universal. Les dues vacunes actualment en fase final d'avaluació inclouen els tipus oncogènics principals (VPH 16 i 18) i una d'elles inclou també els dos principals tipus virals associats a les berrugues genitals (VPHs 6 i 11). La protecció de les dones vacunades enfront de les berrugues genitals ha estat també molt important.
VACUNES VPH, PRIMERES INDICACIONS La primera indicació d'aquestes vacunes seran a les noies pre-adolescents i adolescents, abans de l'inici de les relacions sexuals. Seguidament, totes les dones sexualment actives podrien beneficiar-se d'aquesta nova vacunació preventiva. La combinació de la vacunació i el cribratge de nou format haurien de representar un avenç substancial en la nostra capacitat de prevenir el càncer de coll uterí. Es preveu que les primeres vacunes puguin arribar al públic en el curs de l'any 2006 / 07.
SÍNTESI DE L'EVIDÈNCIA CIENTÍFICA: UNA MONOGRAFIA MULTIDISCIPLINAR PER A UN TEMA COMPLEX. Entre els dies 6 i 8 d'abril de 2006 han estat reunits a Barcelona un grup de 60 científics internacionals convocats pel servei de Epidemiologia i Registre del Càncer de l'Institut Català d'Oncologia. L'objecte de la reunió era ultimar l'edició d'una monografia sobre les possibilitats preventives aportades per les noves vacunes VPH. Les noves estratègies necessitaran professionals fins a ara distants del tema de la prevenció del càncer de coll uterí. Es tracta dels experts en vacunació, en control d'adolescents, incloent als pediatres i als metges de família. Es necessitarà el recolzament de les institucions de la Salut Publica internacional com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i a les grans organitzacions filantròpiques. Amb la finalitat d'oferir una informació útil a tots els sectors potencialment implicats, aquesta Monografia inclou contribucions de més de 120 autors, es publicarà com suplement de la revesteixi Vaccine i tindrà accés lliure en Internet durant un període de quatre anys.