El 2003, es va iniciar una línia de recerca traslacional en
radiobiologia experimental. Ens hem centrat en la predicció de
resposta a la radioteràpia. Degut a les limitacions de l’assay
clonogènic com a eina per a la predicció, en cultius
primaris de tumors i teixits sans, hem posat a punt un procediment
per quantificar la inducció i reparació de ruptures de
doble cadena d’ADN (dsb) de forma ràpida, alternativa
a l’assaig clonogènic. S’ha desenvolupat i validat
la tècnica en les línies cel•lulars M059J i M059K.
El treball realitzat ha permès concloure que la radiosensibilitat
molecular anticipa la radiosensibilitat cel•lular. També s’ha
comprovat que és viable realitzar aquesta tècnica en
cèl•lules procedents de biòpsies i sang perifèrica.
Un estudi multicèntric en curs avaluarà el paper de la
radiosensibilitat molecular com a test predictiu en càncer de
cèrvix i d’orofaringe en pacients individualitzats.
A més d’aquesta línia, hem endegat dos projectes
preclínics més. Un d’ells, sobre la utilitat del
fàrmac Erbitux® en el tractament adjuvant després
de radioteràpia radical en càncer d’orofaringe.
L’altre, sobre la distribució de tamany dels fragments
d’ADN induïts i reparats després de irradiació (RX),
amb l’objectiu de determinar si existeixen patrons de fragmentació recurrents
i el seu paper com a possible factor predictiu.
|
