Fundada l’any 1999, la UAL és un laboratori dedicat a
l’estudi dels fenòmens immunes que tenen lloc en el trasplantament
al.logènic de progenitors hematopoètics. Les línies
de treball bàsiques de la unitat han estat clàssicament
la histocompatibilitat i el quimerisme post-trasplantament.
Pel que fa al camp de la histocompatibilitat, hem treballat principalment
en determinar la importància de les disparitats genètiques
als antígens menors d’histocompatibilitat i a altres gens
implicats en la resposta immune que dona lloc a la malaltia de l’empelt
contra l’hoste en el trasplantament de progenitors hematopoètics
entre dos germans HLA idèntics. Aquesta recerca s’ha fet
involucrant al grup espanyol de trasplantament hematopoètic
(GETH), centralitzant en el nostre laboratori diversos estudis multicéntrics
d’àmbit estatal. També hem desenvolupat la primera
DNAteca de trasplantament al.logènic nacional, amb l’ajut
de dos projectes FIS (convocatòries 2002 i 2005). Fruit d’aquesta
línia de recerca s’han publicat diferents treballs en
revistes internacionals, demostrant la major incidència de malaltia
de l’empelt contra l’hoste quan hi ha disparitats als antígens
menors d’histocompatibilitat HA-1 i HA-8, així com quan
hi ha disparitat al locus HLA-DPB1 (el qual no es tipifica de forma
rutinària pels trasplantaments entre germans HLA-A-B-DR idèntics)
i la malaltia de l’empelt contra l’hoste.
També hem treballat en determinar la importància del
quimerisme hematopoètic tant després de trasplantament
de progenitors hemopoètics com després de trasplantament
d’òrgans sòlids. Per aquest projecte hem comptat
amb un ajut de la Marató TV3 de 1999 i amb la col•laboració dels
serveis de nefrologia i cardiologia de l’Hospital de Bellvitge.
Els resultats d’aquest estudi demostren una menor incidència
de rebuig de l’empelt per a aquells pacients que presentaven
cert grau de quimerisme hematopoètic, suggerint un estat de
tolerància immune.
Darrerament, la recerca a la nostra unitat també s’ha
extés al camp de la leucèmia aguda, determinant la utilitat
de diferents marcadors genètics com a seguiment de malaltia
mínima residual o com a predictors de resposta al tractament.
En aquest sentit, estem treballant amb el gen del tumor de Wilms (WT1)
com a marcador panleucèmic que ens ajudi a detectar pacients
d’alt risc de recaiguda, gràcies a la financiació obtinguda
de la Marató de TV3 2004 i del FIS. Aquest projecte, a més
a més, ens permet una col.laboració com a node de la
xarxa temàtica de leucèmia aguda, dins del grup català per
a l’estudi i tractament de la leucemia i la mielodisplasia (CETLAM).
|
