CÀNCER
El càncer constitueix un dels problemes de salut prioritaris a Catalunya. És la segona causa de mort amb una taxa bruta de mortalitat per tumors de 240,91/100.000 habitants l’any 1997 (304,41 morts per 100.000 en els homes i 180,40 per 100.000 en les dones). D’altra banda, l’anàlisi de les tendències temporals posa de manifest un augment de la mortalitat per càncer, que en els homes s’estima en un 2% de mitjana anual, mentre que en les dones aquest augment és mínim.
Pel que fa a la incidència, les estimacions s’han fet a partir de les dades procedents del Registre de càncer de Tarragona, del registre de mortalitat de Catalunya i de la relació mortalitat/incidència. Assumint que la freqüència d’aparició del càncer al conjunt de Catalunya seguís les mateixes taxes que a Tarragona l’any 1992, caldria esperar anualment uns 12.500 casos nous de càncer diagnosticats entre els homes i 9.100 entre les dones. Els tipus de càncer més freqüents (diagnòstics amb més de 1.000 casos nous per any) són els de pulmó, pròstata i bufeta urinària, en els homes, i els de mama i còlon, en les dones. D’acord amb aquestes estimacions, es podria concloure que al voltant de 82.000 homes i 105.000 dones (2,9% de la població de Catalunya) viuen amb un diagnòstic de càncer. Amb relació a l’exposició a factors de risc, cal destacar que 1 de cada 3 casos de càncer és o ha estat un fumador moderat/important i en els casos de càncers de pulmó, de laringe o de bufeta urinària aquesta proporció s’incrementa fins a 9 de cada 10 casos.
L’anàlisi de l’evolució de la incidència i de la mortalitat per càncer s’ha utilitzat per projectar el nombre futur de casos nous tenint en compte l’estructura d’edat i l’evolució demogràfica de la població catalana, però sense incorporar l’efecte potencial de canvis en els factors de risc o en les estratègies terapèutiques. Els resultats, doncs, s’han de valorar amb cura especialment si es produïssin canvis notables en les teràpies oncològiques o en qualsevol altre factor que pogués afectar la mortalitat. L’estimació s’ha fet per als principals tumors en ambdós sexes i fins a l’any 2005. Així, a partir del nombre estimat de casos de càncer que es van diagnosticar a Catalunya en el període 1992-1993, es preveu que aquestes xifres augmentin fins a 16.000 casos nous en els homes i 11.700 en les dones els anys 1998-1999 i fins a 18.900 i 13.500, respectivament, l’any 2005.
L’increment previsible del nombre de casos de càncer té una distribució desigual segons el grup d’edat. L’augment més gran es produeix en el grup de 75 anys i més, mentre que en els grups d’edat intermèdia és més moderat i s’observa una certa estabilització en els menors de 45 anys. Per tumors, cal destacar la importància que adquireix el càncer de còlon en el conjunt d’ambdós sexes i el creixement dels càncers de pulmó i de mama.

Objectius generals de salut*

CRIBATGE DEL CÀNCER COLORECTAL
El càncer colorectal ocupa la segona posició quant a incidència en ambdós sexes, si se n’exclou el càncer de pell no melanoma, i també és el segon tumor pel que fa a la mortalitat per càncer. A Catalunya representa, anualment, l’aparició d’uns 1.800 casos nous en els homes i 1.500 en les dones i és responsable d’unes 830 i 470 morts, respectivament.
La història natural del càncer colorectal no es coneix amb exactitud però s’accepta que una proporció important de càncers de còlon i de recte es desenvolupen a partir de pòlips adenomatosos. La presència de pòlips és freqüent en la població i només un petit percentatge progresen fins a càncer. El temps mitjà necessari per completar aquesta progressió és llarg, probablement de 10 o més anys. Cal assenyalar que la supervivència d’aquest càncer està molt relacionada amb l’extensió del tumor en el moment del diagnòstic. Aquestes característiques de la història natural suggereixen que la identificació precoç del càncer colorectal, mitjançant el cribratge, contribuiria a la reducció de la morbilitat i la mortalitat per aquest tumor per un doble efecte de detecció i tractament en estadis precoços de càncer invasiu i/o d’identificació i d’extirpació dels pòlips considerats precursors del càncer.
A la fi de 1996 es van publicar dos assaigs clínics aleatoritzats que van demostrar de forma concloent que el cribratge del càncer colorectal mitjançant la detecció de sang oculta en femta és eficaç per reduir la mortalitat per aquest tumor en un 15%.
Cal, però, fer algunes consideracions. En primer lloc, s’ha de parlar de la participació, que va ser de l’ordre del 40% al llarg dels deu anys que van durar els diferents estudis. En segon lloc, s’ha de fer referència a les limitacions de la prova de cribratge, bàsicament a la baixa sensibilitat, i a l’evolució que ha experimentat en aquests anys i que ha permès millorar-ne la validesa.
La positivitat en la prova de cribratge suposa una exploració completa del còlon i del recte mitjançant una tècnica invasiva, la colonoscòpia. L’ avantatge d’aquest pas en la seqüència del cribratge és que la prova diagnòstica també pot ser terapèutica.
Pel que fa al cribratge mitjançant exploració endoscòpica (sigmoidoscòpia i colonoscòpia), l’evidència quant a eficàcia és encara més limitada i caldrà esperar fins que es disposi dels resultats dels assaigs que s’estan portant a terme actualment. Aquesta exploració, com a prova de cribratge, presentaria l’avantatge d’una major sensibilitat.
Per tal d’aconseguir un impacte en la reducció de la mortalitat de l’entorn poblacional cal que qualsevol prova de cribratge que es proposi sigui, a més d’eficaç, acceptable per la població a la qual va dirigida. La informació disponible sobre el cribratge amb sang oculta en femta indica una participació mitjana del 40-65% en una ronda de cribratge, amb una disminució significativa en les rondes successives i a partir dels 70 anys. Pel que fa a la colonoscòpia, la informació és més limitada i variable amb una participació entre el 12 i el 70%. No hi ha, però, dades sobre l’acceptació d’aquestes proves en la població catalana i en el sistema sanitari català.
Per aquest motiu, es proposa: a) investigar l’acceptació del cribratge del càncer colorectal a Catalunya i identificar els motius de rebuig a la participació, i b) avaluar els recursos necessaris per practicar aquest cribratge i el seu impacte en els serveis assistencials.
Les intervencions i accions prioritàries proposades pel Pla de salut de Catalunya 1999-2001 són:

Faivre J, Tazi MA, Autier P, Bleiberg H. Should there be mass screening using faecal occult blood test for colorectal cancer? Eur J Cancer 1998; 34:773-80.