La història de la lluita contra el càncer ha tingut a Catalunya un tema recurrent: la voluntat i el convenciment de la necessitat d'integrar funcions d'educació sanitària, de prevenció, recerca, tractament i cures pal·liatives amb l'atenció social de la població i dels malalts amb càncer.
Francesc Duran i Reynals va planificar un 'Institut del Càncer' durant els anys 30, que mai va arribar a veure. En record de la seva iniciativa l'Hospital Duran i Reynals va ser concebut com a Hospital d'Oncologia. Altres hospitals arreu de Catalunya han creat serveis especialitzats, que han cobert el buit durant molt de temps.
Avui, al segle XXI, tenim el privilegi de presentar l'Institut Català d'Oncologia, el primer Institut integral de Càncer a Catalunya, institució que materialitza les il·lusions i els desitjos de generacions senceres d'oncòlegs catalans.

Els Instituts del Càncer han permès arreu del món agrupar esforços de clínics, epidemiòlogs, biòlegs, físics i d'altres científics bàsics, i lligar-los amb els professionals de l'educació sanitària, de l'organització de serveis assistencials i preventius, de l'assistència social i les agrupacions de voluntaris de tot tipus. En el món mèdic, aquesta integració d'esforços ha estat quasi exclusiva de la disciplina oncològica i ha permès catalitzar els esforços individuals de cadascuna de les parts.
El nostre Institut Català d'Oncologia neix amb l'ambició de continuar aquesta tradició. Ha de ser un Institut d'avantguarda tècnica, exemplar en l'atenció personalitzada dels seus malalts, col·laborador amb d'altres centres oncològics a Catalunya, i posició avançada de la nostra medicina en el món científic internacional.