ICO

	Introducció
	Incidència del càncer a Catalunya
	Supervivència del càncer a Catalunya
	Mortalitat per càncer a Catalunya
	Principals localitzacions tumorales:
		càncer de cavitat oral i faringe
		càncer d’esòfag
		càncer d’estómac
		càncer colorectal
		càncer de fetge
		càncer de pàncreas
		càncer de laringe
		càncer de pulmó
		melanoma
		càncer de mama
		càncer coll d’úter
		càncer cos d’úter
		mortalitat per tumors d’úter
		càncer d’ovari
		càncer de pròstata
		càncer de testicle
		càncer de bufeta urinària
		càncer de ronyó
		càncer d’encèfal
		Limfoma de Hodgkin
		Limfoma no Hodking
		Mieloma
		Leucèmies
		Localització primària desconeguda
		Mortalitat per càncer en edat pediàtrica
	Fons de dades
	Anàlisi estadística
	Bibliografia
Introducció El càncer és un dels principals problemes de salut de la comunitat en els països occidentals. El coneixement del seu impacte en la població i de les seves tendències ha de ser la base de qualsevol estratègia de control i prevenció de la malaltia. L’objectiu de la informació que es presenta és conèixer en quina situació estem en relació al càncer des del punt de vista epidemiològic a Catalunya. Sota el nom de càncer englobem tot un conjunt de més de cent patologies diferents, la qual cosa dóna una idea de la complexitat d’aquest problema. El càncer ha estat present en els homes des de l’antiguitat i és difícil d’imaginar que pugui desaparèixer. Tot i això, hi ha nombrosos indicadors que demostren que és possible lluitar contra el càncer de forma efectiva. De fet, les importants variacions de la incidència (nombre de casos nous per any) d’aquesta malaltia, observada entre els països és indicatiu de la importància que poden tenir els factors de risc, relacionats amb la manera de viure de cada individu i amb el seu medi ambient, juntament amb la herència, com a causes de càncer. L’impacte del càncer en la població pot ser avaluat aplicant diferents indicadors. Les principals mesures són les taxes de mortalitat i de incidència de les diferents localitzacions tumorals, segons sexe i ajustades segons l’edat així com la supervivència relativa als cinc anys. Les dades que es presenten provenen d’un ampli estudi efectuat a partir de les dades d’incidència dels Registres Poblacionals de Càncer de Tarragona (RCT) i de Girona (RCG) i les dades de mortalitat del Registre de Mortalitat del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb les estimacions realitzades per l’any 1992, a Catalunya s’originen anualment 21.800 nous diagnòstics de càncer (12.563 en els homes i 9.117 en les dones). Les diferencies per sexe estan fonamentalment centrades en els càncers associats al tabac. Aproximadament 190.000persones conviuen amb un diagnòstic de càncer (2,9% de la població de Catalunya). Si excloem el càncer de pell no melanoma, el càncer més freqüent en els homes és el de pulmó, seguit pel càncer colorectal, el de bufeta i el de pròstata (Figura 1). En les dones el càncer més freqüent és el de mama, seguit pel colorectal i l’estómac (Figura 2). La incidència del càncer creix amb l’edat, sobretot a partir dels 30 anys, de manera més marcada en els homes i no s’estabilitza fins el 80 anys. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 60 anys en els homes i de 65 en les dones. Aquestes xifres presenten marcades diferències segon la localització tumoral. La supervivència poblacional del càncer a Catalunya és del 38% als cinc anys en els homes i del 52% en les dones. Aquesta dada ens mostra el pitjor pronòstic dels càncers relacionats amb el tabac. De fet, el 37% de la mortalitat per càncer a Catalunya es produeix per tumors relacionats amb el tabac. En relació a la mortalitat, l’any 1992 morien per càncer al voltant de 14.000 persones (8.500 homes i 5.500 dones). Els principals tumors causants de mort eren els de pulmó, pròstata i estómac en els homes i els de mama colon i estómac en les dones.

INCIDÈNCIA DEL CÀNCER A CATALUNYA Durant l’any 1992 a Catalunya es van diagnosticar 21.680 casos nous de càncer dels quals 12.563 eren homes i 9.117 dones. Aquestes xifres exclouen el càncer de pell no melanoma. El risc de desenvolupar càncer abans dels 75 anys d’edat era d’1 de cada 4 homes i d’1 de cada 6 dones. A Catalunya, com a la resta de països desenvolupats, el càncer més freqüent en els homes és el de pulmó, seguit pel de bufeta urinària, pròstata i còlon (Figura 1). En les dones, el càncer més freqüent és el de mama, seguit pel de còlon i el d’estómac (Figura 2). Els càncers de l’aparell genital femení formen un grup molt important que representa el 43,0% de la incidència de càncer en les dones. Els càncers que presenten majors diferències d’incidència segons sexe són els relacionats amb el consum de tabac (pulmó, bufeta urinària, laringe, pàncreas i ronyó) i amb l’associació de consum de tabac i alcohol (cavitat oral, faringe, esòfag). En els homes, la incidència del càncer va augmentar durant el període 1975-1992 a un ritme del 2,4% anual. L’increment dels càncers relacionats amb el tabac va ser del 3,3%. Altres càncers que presenten una tendència creixent significativa van ser els de còlon i recte, cavitat oral, pàncreas, bufeta urinària i ronyó. Cal destacar el descens de la incidència del càncer d’estómac (Taula 1). En les dones, l’augment de la incidència del càncer va ser de l’1,1% anual. Els càncers relacionats amb el tabac mostren un increment del 5,7% anual, significatiu en les dones entre 35 i 64 anys d’edat. La incidència del càncer de mama augmenta significativament en un 1,2% anual. També es va observar una disminució significativa de la incidència del càncer d’estómac (Taula 2). En el context europeu, el RCT va presentar una taxa d’incidència de les més elevades en els càncers de bufeta urinària i de laringe. En la majoria de localitzacions tumorals la posició del RCT en relació a Europa és intermitja-baixa, sobretot en les dones.

SUPERVIVÈNCIA DEL CÀNCER A CATALUNYA La supervivència observada a Catalunya és similar a la mitjana europea en les localitzacions tumorals més freqüents. La supervivència relativa global als 5 anys del diagnòstic és del 38% en homes i del 52% en dones. La mediana de supervivència és de 42 mesos en homes i de 69 en dones. Els pacients diagnosticats entre els 35 i 64 anys tenen una supervivència relativa millor (41%) que els diagnosticats amb edats superiors als 65 anys (34%). En les dones aquestes xifres són del 62% i del 42% respectivament. La supervivència presenta diferències molt importants segons el tipus de càncer. Entre els càncers amb supervivències inferiors al 20% als 5 anys hi trobem el de pàncreas, fetge, esòfag, pulmó i encèfal. Entre els de supervivències entre 20 i 50% als 5 anys, el d’estómac, colorectal, cavitat oral i faringe, leucèmies, mieloma, pròstata i ovari. Els càncers de millor pronòstic amb supervivència superior al 50% són el de mama, coll d’úter, llavi, bufeta urinària, melanoma, tiroide, laringe, testicle i limfoma de Hodgkin.

MORTALITAT PER CÀNCER A CATALUNYA A Catalunya l’any 1992 van morir per càncer 8.506 homes i 5.402 dones, el que representava el 31,1 i el 22,1% del total de morts respectivament. El càncer representa prop d’un terç del total de morts a Catalunya. Si considerem la població general, es la segona causa de mort desprès de les malalties cardiovasculars i la primera si considerem les persones entre 30 i 74 anys d’edat. En el context europeu, Catalunya presenta unes taxes de mortalitat baixes. Únicament Suècia, Grècia i Espanya, tenen taxes inferiors. Tot i això, a Catalunya la tendència de la mortalitat per càncer presenta un increment en els homes, a diferència d’altres països del nord i centre d’Europa. En els homes, el primer lloc l’ocupa el càncer de pulmó (26,8% del total de morts per càncer); seguit pel colorectal (9,8%) i pel càncer de pròstata (8,9%) (Figura 3a). El de mama és el més freqüent en les dones (19,6%), seguit pel colorectal (14,1%) i el d’estómac (7,5%) (Figura 4a). La mortalitat per càncer atribuïble al tabac suposa prop de 3.300 casos en els homes (38,6% de les morts per càncer en aquest sexe). En les dones només és de 310 casos (5,7%). Així doncs, el tabac és la principal causa atribuïble de mortalitat per càncer a Catalunya. Aquest fenomen és similar a la resta de països occidentals. La mortalitat per càncer creix a un ritme de l’1,9% anual en els homes i del 0,2% en les dones. En els homes, els tumors amb un major creixement són el melanoma, el limfoma no Hodgkin i el de cavitat oral i faringe, amb percentatges d’increment superiors al 5% anual, tot i que en nombre absolut representen xifres de mortalitat baixes. La mortalitat per càncer de pulmó creix un 2,8% anual, i la de còlon un 3,6%. Els càncers de pròstata i de recte estan estabilitzats. Algunes d’aquestes localitzacions tumorals presenten tendències creixents en les taxes d’incidència, traduint, en termes generals, els progressos en el diagnòstic i el tractament (Taula 3 i Taula 4). En les dones, el càncer amb un major increment és el de cos d’úter, seguit pel limfoma no Hodgkin i el melanoma, tots tres amb percentatges superiors al 5% anual. El càncer de mama creix un 2,2% anual i el de còlon un 1,6%. La mortalitat per càncer de recte, ronyó i encèfal es manté estable. Entre els càncers que mostren una tendència decreixent es troben el d’estómac, els limfomes de Hodgkin i els tumors infantils en ambdós sexes i el càncer de testicle en homes. En aquests càncers els avenços terapèutics poden explicar bona part del descens de la mortalitat, amb l’excepció del d’estómac, en el qual s’observa també una disminució de la incidència.

PRINCIPALS LOCALITZACIONS TUMORALS Càncer de cavitat oral i faringe Al RCT, aquest conjunt de càncers representa el 7,1% del total de càncers incidents en els homes, amb unes taxes bruta i ajustada de 26,7 i 19,1 casos nous per 105 homes respectivament (Taula 5). En canvi, és molt poc freqüent en les dones, com indica l’elevada raó entre taxes d’incidència per sexes (7,6). En les dones la taxa bruta és de 4,8 i l’ajustada de 2,5 (Taula 6). La probabilitat de desenvolupar aquests càncers abans dels 75 anys és d’1 de cada 46 homes i d’1 de cada 333 dones. L’edat mitjana al diagnòstic és de 61 anys en homes i de 68 en dones (figura 5). La tendència és d’ increment important tant en homes (5,5% anual) (Taula 1) com en dones (7,1%)(Taula 2). Aquesta evolució és semblant a l’observada en altres països europeus o nord-americans. Als EUA i Canadà s’ha observat un descens en els darrers anys en els homes i una estabilitat en les dones. En el context internacional les taxes del RCT es troben en la part mitja pel que fa als homes, mentre que les dones ocupen les darreres posicions. La supervivència relativa als 5 anys és de 32% en els homes. En les dones no s’ha analitzat degut al baix nombre de casos. Aquestes xifres són similars a la mitjana europea (31%). Tot i que s’ha descrit que el pronòstic d’aquests tumors empitjora en edats avançades, al RCT no s’observa aquest efecte. Les dades europees mostren que a més de ser molt més infreqüents en dones, també tenen millor pronòstic en aquest sexe (48%). En els homes aquests tumors van representar el 3,4% del total de morts per càncer els anys 1991-1992, amb unes taxes bruta i ajustada de 9,9 i 7,1 (Taula 7). L’evolució de la mortalitat indica un increment del 5,0%, més accentuat entre els 35 i 64 anys d’edat (Taula 3). La tendència d’aquests càncers presenta un salt entre els anys 1981-1983, coincidint amb l’inici de la codificació de les causes de mort a Catalunya, la qual cosa fa pensar que part de l’increment observat pugui ser a causa de canvis en els criteris de codificació. També s’observa un increment significatiu de la mortalitat en les dones (3,3%), més accentuat en el grup de 35-64 anys (Taula 4). La mortalitat per aquests càncers presenta una gran variabilitat arreu del món. Així, s’observa una tendència decreixent als EUA o Suïssa, mentre que augmenta als països europeus excepte els escandinaus. A Espanya s’observa un increment important i significatiu durant el període 1955-1989.

Càncer d’esòfag És un càncer de predomini masculí, com succeeix en tots els càncers relacionats amb el tabac o l’alcohol. Al RCT aquest tumor representa el 2,2% de tots els càncers incidents, amb una taxa bruta de 8,3 i una taxa ajustada de 5,7 (Taula 5). En les dones és un càncer molt poc freqüent, com indica l’elevada raó entre taxes d’incidència per sexes (28,5), una de les més elevades juntament amb la del càncer de pulmó i el de laringe. Així, en les dones només representa el 0,3% dels tumors, amb una taxa bruta de 0,5 i una taxa ajustada de 0,2 (Taula 6). La probabilitat de desenvolupar aquest càncer abans dels 75 anys és d’1 de cada 143 homes i d’1 de cada 1000 dones. L’edat mitjana al diagnòstic és de 63 anys en homes i de 76 en dones (Figura 5). No s’ha observat tendència significativa en cap dels dos sexes (Taula 1 i Taula 2). Aquesta evolució és similar a la descrita en altres països europeus i els EUA. En el context internacional les taxes del RCT es troben en el terç mitjà pel que fa als homes, mentre que les dones es troben entre els llocs més baixos del món. Les taxes més elevades es troben a França i a la població negra dels Estats Units pel que fa als homes i a la Índia i la Xina pel que fa a les dones El càncer d’esòfag presenta una supervivència molt baixa, només d’un 4% als 5 anys en els homes No s’ha realitzat l’anàlisi en les dones donat el baix nombre de casos incidents. La supervivència mitjana a Europa és similar (5%) i amb poca variabilitat entre països. Als anys 1991-1992 aquest tumor va representar prop del 3% de la mortalitat per càncer en els homes, amb una taxa bruta de 8,0 i una taxa ajustada de 5,6 respectivament (Taula 7). Aquestes xifres són entre 8 i 11 vegades inferiors en les dones. Les tendències de mortalitat presenten una evolució divergent segons el sexe i el grup d’edat. Així, en els homes de 35-64 anys s’observa un increment anual del 2,8%, mentre que en els majors de 64 anys no s’observen variacions significatives (Taula 3). En les dones, s’observa una disminució del 3,5% anual produïda per la disminució de la mortalitat en el grup de majors de 64 anys (Taula 4). A nivell internacional les tendències de mortalitat per aquesta localització semblen estabilitzar-se en alguns països nòrdics, Itàlia i França (tot i que en aquest últim s’observen unes e les taxes més elevades del món), però continuen creixent a Alemanya, a Espanya i als EUA.

Càncer d’estómac En relació a la incidència, al RCT aquest càncer ocupa la sisena posició en els homes, i la quarta en les dones representant el 6,1% i el 5,1% del total de càncers incidents respectivament. En els homes la taxa bruta és de 22,9 i l’ajustada de 13,9, casos nous per 105 habitants (Taula 5). En les dones aquestes xifres són més baixes 14,0 i 6,5 respectivament (Taula 6). L’edat mitjana d’aparició és de 68 anys en homes i de 71 en dones (Figura 5). La probabilitat de desenvolupar aquest tumor abans dels 75 anys és d’1 de cada 58 homes i d’1 de cada 130 dones. S’observa una tendència descendent però no arriba a ser estadísticament significativa. Aquesta evolució s’ha observat gairebé a tots els països. En el context mundial la incidència observada al RCT es troba en una situació intermèdia, mentre que en comparació amb la resta de registres espanyols presenta taxes baixes. El país amb taxes més elevades és el Japó. La supervivència poblacional d’aquest càncer és d’un 23% en homes i d’un 28% en dones. L’edat és un factor pronòstic important. Només un 18% dels homes i un 23% de les dones majors de 65 anys sobreviuen més de 5 anys. La mitjana de supervivència europea és més baixa (17% en homes i 19% en dones). Només Suïssa té valors de supervivència similars als del RCT, la qual cosa fa pensar que les dades de Tarragona sobreestimen lleugerament el valor real. Al Quebec, les xifres corresponents són del 22% i 26%. A Catalunya, la mortalitat per càncer d’estómac ha passat de ser la segona causa de mort per càncer en ambdós sexes (13% de la mortalitat per càncer) els anys 1975-1976, a ocupar el quart lloc en els homes (Figura 3a) i el tercer en les dones (Figura 4a) els anys 1991-1992, amb una disminució anual entre el 3 i el 3,5% anual (Taula 3 i Taula 4). Cal destacar que la reducció de la mortalitat ha estat lleugerament més marcada en les dones, i que, mentre que en els homes afecta més el grup de 35-64 anys, en les dones la reducció afecta per igual als diferents grups d’edat. La probabilitat acumulada de morir per aquest càncer abans dels 75 anys era de 1 de cada 95 homes i 1 de cada 196 dones els anys 1988-1992. La mortalitat per aquest càncer està disminuint arreu del món, amb percentatges anuals de canvi similars als observats a Catalunya.

Càncer colorectal Els càncers de còlon i recte s’estudien conjuntament i separadament atès que una part nombrosa se situa en la unió recto-sigmoidea i resulta difícil classificar-los en una o altra localització. Són característics dels països desenvolupats, en els quals s’ha observat un augment lent, però constant, de la incidència. Després dels càncers de pulmó i mama, són les localitzacions més freqüents. En l’actualitat, el càncer colorectal al RCT ocupa el segon lloc en ambdós sexes, tot excloent el càncer de pell no melanoma (Figura 1 i figura 2). Del conjunt del càncer colorectal el de còlon representa el 60% en homes i el 70% en dones. La raó d’incidència per sexes al RCT és similar a la descrita a la resta de països occidentals, observant-se una igualtat en la incidència per càncer de còlon en ambdós sexes, mentre que el de recte predomina en els homes. Aquest càncer és més freqüent en àrees urbanes que en rurals. Arreu del món, els estudis d’incidència i de mortalitat han demostrat una tendència creixent en aquells països on les taxes eren inicialment baixes, una estabilització en aquells amb taxes intermèdies i una disminució gradual en els d’alta incidència. El càncer de còlon representa el 7,2% de tots els càncers en els homes, amb taxes bruta i ajustada de 31,1 i 18,5 (Taula 5). En les dones, la freqüència relativa és de 9,1%, la taxa bruta 28,8 i l’ajustada 14,2 (Taula 6). La raó de taxes per sexes és una de les més aproximades a la igualtat (1,3). L’edat mitjana al diagnòstic és de 68 anys en homes i de 70 en dones (Figura 5). La probabilitat acumulada de desenvolupar aquest tumor abans dels 75 anys és d’1 de cada 54 homes i d’1 de cada 56 dones. La tendència entre 1980 i 1992 assenyala un increment anual significatiu del 7,0% en el sexe masculí (Taula 1) i del 5,0% en el femení (Taula 2). Dades americanes presenten un descens en les dones i un augment en els homes en el període 1975-1991. En comparació amb la resta de registres espanyols la incidència del RCT es situa en el terç superior pel que fa als homes i en el terç intermedi pel que fa a les dones. A nivell internacional es situa en una zona intermèdia. Les taxes més elevades es troben als Estats Units i al Canadà. El càncer de recte representa el 5,1% del càncer incident en els homes i el 5,1% en les dones. En els homes, la taxa bruta és de 20,6 i l’ajustada de 12,2 (Taula 5). En les dones, la taxa bruta és de 12,1 i l’ajustada de 6,1 (Taula 6). La raó de taxes d’incidència és de 1,5, amb predomini masculí. L’edat mitjana d’aparició és de 69 anys en els homes i de 70 en les dones (Figura 5). L’anàlisi de tendències mostra un augment significatiu del 2% en homes, centrat en el grup de 35-64 anys (Taula 1), mentre que en les dones mostra un descens de 2,6%, sense diferencies significatives entre els grups d’edat (Taula 2). En relació als registres espanyols, el RCT ocupa una posició intermitja-baixa en els homes, i alta en les dones. La supervivència del càncer colorectal als 5 anys és de 44% en homes i 46% en dones. No es troben grans diferències entre còlon i recte. A Europa la supervivència mitjana per al càncer de còlon és de 43% en homes i 41% en dones; la del recte és de 36% en homes i 40% en dones. Al Quebec és del 51% en homes i del 55% en dones. La mortalitat per càncer de còlon ocupa la segona posició en les dones darrera del càncer de mama (Figura 4a), i la quarta en els homes (Figura 3a), amb unes taxes bruta i ajustada de 19,8 i 12,2, en els homes (Taula 7) i de 18,1 i 8,2 en les dones (Taula 8). La probabilitat de morir per aquest càncer abans dels 75 anys és d’1 de cada 111 homes i d’1 de cada 140 dones. Els homes presenten una tendència creixent del 3,6% anual, sense diferències segons l’edat (Taula 3). En les dones, l’increment de la mortalitat és menys important (1,6%), centrant-se en el grup de 35-64 anys, amb un increment del 3,2% (Taula 4). A Catalunya, les taxes ajustades són superiors a les espanyoles, però inferiors a les de la resta de països europeus. Les taxes de mortalitat més elevades s’han descrit als EUA, tot i que apareix una tendència descendent. La tendència ascendent observada en els homes és similar a la dels països de l’Europa del Sud que presentaven taxes baixes a l’inici del període. En canvi, als països que partien de taxes elevades, com Dinamarca, Alemanya o el Regne Unit, la mortalitat s’ha mantingut estable o bé ha disminuït. El càncer de recte va representar el 2,9% de les morts per càncer en els homes, i el 3,6% en les dones els anys 1991-1992, amb taxes bruta i ajustada de 8,3 i 5,1 en els homes (Taula 7) i de 6,3 i 2,9 en les dones (Taula 8). Les tendències observades mostren un discret descens de la mortalitat en els homes (0,8%) produït a expenses dels majors de 64 anys (Taula 3). En les dones, no s’observa cap tendència significativa (Taula 4).

Càncer de fetge Aquest càncer ha presentat problemes de classificació arreu del món ja que el fetge és un òrgan que pateix freqüentment metàstasi d’altres càncers. Al RCT, representa el 2,0% del total de càncers incidents amb una taxa bruta de 8,1 i una taxa ajustada de 5,1 en homes (Taula 5). En les dones la freqüència relativa d’aquest càncer és de 1,9 i les taxes brutes i ajustades de 4,8 i 2,1 respectivament (Taula 6). La raó segons sexe de taxes ajustades és de 2,6. En els últims 12 anys s’ha observat un descens significatiu de la incidència del 5% anual d’aquest càncer en les dones (Taula 1), mentre que en els homes no s’observa cap canvi significatiu (Taula 2). Aquesta evolució és difícil d’avaluar a causa dels problemes de classificació esmentats i de la millora en la precisió i exhaustivitat de les dades. Als EUA s’ha observat una tendència decreixent fins els anys seixanta, per després créixer en els darrers períodes analitzats. A nivell mundial el càncer de fetge es considera com un greu problema de salut pública, sobretot en els països en vies de desenvolupament, els quals pateixen les tres quartes parts del total de casos mundials. Les dades del RCT se situen per sota de la mitjana espanyola i en el context internacional es troben en una àmplia zona intermèdia. Les taxes més elevades es troben al continent asiàtic. Aquest càncer va ser la cinquena causa de mort per càncer en les dones (Figura 4a) i la sisena en els homes els anys 1991-1992, amb una taxa bruta de 15,9 i una taxa ajustada de 10,1 en els homes (Taula 7) i de 8,5 i 3,8 en les dones (Taula 8) respectivament. Durant el període estudiat, les taxes ajustades presenten fluctuacions en els homes, mentre que s’observa una tendència decreixent en les dones. De fet, s’observa una disminució significativa de la mortalitat en el grup de 35-64 anys, molt més destacada en les dones (6,3% anual) que en els homes (1,3% anual). Entre els majors de 64 anys, l’evolució és diferent segons el sexe, observant-se una disminució en les dones, mentre que en els homes presenta un lleuger creixement (Taula 3 i Taula 4). En el context internacional, s’observa un increment de la mortalitat en els homes majors de 65 anys als EUA, així com en els d’edat intermèdia a Suïssa, França i Itàlia. Grècia, Itàlia i Espanya, per aquest ordre, tenien les taxes de mortalitat més elevades de la Unió Europea en ambdós sexes. La taxa catalana es situava entre l’espanyola i la italiana.

Càncer de pàncreas Al RCT representa l’1,8% dels càncers incidents en homes i el 2,1% en dones, amb unes taxes brutes de 6,7 i 6,8, i amb unes taxes ajustades de 4,1 i 3,0 respectivament (Taula 5 i Taula 6). La raó de taxes és 1,4. L’edat mitjana d’aparició és de 68 anys en homes i de 73 en dones. L’evolució de la incidència entre els anys 1980 i 1992 mostra una tendència d’increment significativa del 3,9% anual en homes (Taula 1) i del 6,2% en dones (Taula 2). Aquest increment s’ha observat també en altres registres europeus i ha estat atribuït en part a les millores dels mitjans diagnòstics. Als EUA es va observar un increment inicial d’aquest càncer seguit d’una estabilització i fins i tot d’un descens de la incidència en les dues darreres dècades. En comparació amb els registres espanyols, Tarragona presenta una taxa intermèdia. A nivell internacional presenta una taxa baixa en ambdós sexes. Les taxes més elevades es troben a la població negra dels Estats Units. Aquest càncer, juntament amb el d’esòfag, presenta una alta letalitat amb una supervivència relativa als 5 anys de 4% en els homes i de 10% en les dones mentre que la mitjana europea és del 3% en els homes i del 5% en els dones. Les supervivències medianes estan entre 4 i 7 mesos. Aquest càncer presentava unes taxes brutes i ajustades de mortalitat de 9,6 i 6,16 en homes (Taula 7) i de 7,3 i 3,2 en dones (Taula 8). La mortalitat per càncer de pàncreas ha augmentat de forma notable durant el període estudiat amb un increment anual del 3,0% en els homes (Taula 3) i del 2,3% en les dones (Taula 4). Les tendències observades en altres països del sud d’Europa que ja tenien taxes de mortalitat elevades a meitat de segle s’han mantingut estables, encara que es refereixen a períodes més llargs (1955-1989). Als EUA, en el període de 1973-1990 s’observa un descens de la mortalitat en els homes, mentre que no s’observen canvis en les dones. A Espanya, entre els anys cinquanta i la dècada dels vuitanta s’ha observat, igualment, un important increment.

Càncer de laringe Aquest càncer representa el 4,3% del total de càncers incidents en les homes al RCT, amb una incidència i una prevalença estimada per a Catalunya al voltant de 900 i 12.000 casos respectivament en aquest sexe (Figura 6). En canvi, en les dones és un dels menys freqüents (0,1%). En homes la taxa bruta és de 16,2 i l’ajustada de 11,6 (Taula 5). En les dones aquestes xifres són de 0,3 i 0,2 respectivament (Taula 6). La raó de taxes per sexe (58,0) és la més alta observada a Tarragona. L’edat mitjana d’aparició en els homes és de 62 anys (Figura 5). La probabilitat de desenvolupar un càncer de laringe abans dels 75 anys és d’1 de cada 47 homes. Durant el període 1980-1992 no s’ha observat cap tendència significativa (Taula 1 i Taula 2). En relació als registres espanyols, Tarragona presenta la taxa d’incidència més baixa. En el context internacional els registres espanyols se situen en una posició alta. El càncer de laringe en els homes és una malaltia pròpia dels països mediterranis, mentre que és poc freqüent al nord d’Europa i al Regne Unit. En general, la variabilitat de les taxes en dones és molt baixa, i la major incidència es presenta en les dones negres dels EUA, mentre que la més baixa s’observa en les poblacions orientals. Al RCT, les dones ocupen una de les últimes posicions del món. A Tarragona el nombre de casos en les dones és molt petit i no permet una anàlisi específica de supervivència. En els homes la supervivència relativa als 5 anys és de 61% i no es modifica amb l’edat. En el conjunt d’Europa, és de 57% en els homes i 62% en les dones i s’observa un empitjorament del pronòstic amb l’edat. En relació a la mortalitat, aquesta és la localització amb major predomini masculí amb una raó per sexe de taxes ajustades de 55,4. Els anys 1991-1992 representava el 3,3% del total de la mortalitat per càncer en els homes, amb una taxa bruta de 9,4 i una taxa ajustada de 6,4 (Taula 7). La probabilitat de morir per aquest càncer abans dels 75 anys és d’1 de cada 170 homes. La tendència ha presentat un descens significatiu de 1,4% anual, amb una reducció lleugerament més important en els grups majors de 65 anys (Taula 3). La tendència observada a d’altres països és estable o lleugerament descendent, amb l’excepció anglesa i danesa. Les taxes catalanes són lleugerament superiors a les observades a Espanya i, conjuntament amb les italianes i les de França, es troben en la part alta de la mortalitat per aquest càncer en els països de la UE.

Càncer de pulmó És el càncer més freqüent en els homes (Figura 1) a Catalunya amb una incidència estimada de 2.400 casos nous per any (Figura 6). Al RCT representa el 17,3% dels casos incidents, si excloem el càncer de pell no melanoma, amb una taxa bruta de 65,3 casos nous per 105 homes i una taxa ajustada de 42,5 (Taula 5). Per contra en les dones només representa el 2,0% dels casos incidents, amb una taxa bruta i ajustada de 5,3 i 3,1 respectivament (Taula 6). La raó de taxes segons sexe és de 13,7, una de les més elevades, juntament amb els càncers de laringe i d’esòfag. La probabilitat de desenvolupar aquest tumor abans dels 75 anys és de 1 de cada 18 homes i d’una de cada 250 dones. L’edat mitjana al diagnòstic és al voltant de 66-67 anys en ambdós sexes (Figura 5). En el sexe masculí, la incidència presenta un increment anual significatiu del 3,1% en el període 1980-1992 (Taula 1); en les dones no s’observa cap tendència significativa (Taula 2). Aquest patró de tendència creixent en els homes i estable en les dones és similar al observat en altres països del Sud d’Europa, en contrast amb el descens observat als homes i l’augment a les dones al Nord d’Europa i als EUA. En el conjunt mundial, les taxes d’incidència del RCT es situen en el terç baix pel que fa als homes i en un dels últims llocs pel que fa a les dones. Les taxes més elevades es troben als Estats Units i al Canadà. Quant a la supervivència poblacional, a Tarragona és del 12% als 5 anys. Aquest pronòstic no mostra diferencies importants en funció del sexe, l’edat o el tipus histològic. A Europa la supervivència és al voltant d’un 8% i 10% en els homes i dones respectivament. Al Quebec, les xifres són de 15% en els homes i 20% en les dones. En relació a la mortalitat aquest tumor ha estat la primera causa de mort per càncer en els homes entre els anys 1975 i 1992 (Figura 3a). Provocant una mitjana de 2.282 morts que representaven el 26,8% de la mortalitat per càncer al 1992, amb una taxa bruta 77,0 i una ajustada de 50,5 (Taula 7). La probabilitat de morir abans dels 75 anys per càncer de pulmó va ésser de 1 de cada 21 homes. La evolució de la mortalitat presenta un increment significatiu del 2,8% anual (Taula 3). Aquest augment, que afecta a tots els grups d’edat, situa a Catalunya entre els països amb mortalitat intermèdia però en ascens. En les dones aquest tumor representava el 4,3% de la mortalitat per càncer (233 morts) al 1992, amb taxes 14 vegades inferiors a les dels homes (Taula 8). La tendència ha estat lleugerament decreixent, amb una disminució del 1,2% (Taula 4). La probabilitat de morir per aquest tumor abans dels 75 anys és de 1 de cada 250 dones. Les taxes observades a Catalunya són entre 1,5 i 4 vegades inferiors a les dels països del Nord i del Centre d’Europa, observant-se una tendència creixent a països del nostre entorn i d’altres països europeus.

Melanoma Al RCT, aquest càncer representa l’1,2% dels càncers incidents en els homes i l’1,6% en les dones. Les taxes d’incidència són similars en ambdós sexes, amb unes taxes bruta i ajustada al voltant de 4,5 i de 3,2 (Taula 5 i Taula 6). La probabilitat de desenvolupar un melanoma abans dels 75 anys està al voltant d’1 de cada 350 homes, amb xifres similars en les dones. L’edat mitjana al diagnòstic és de 61 anys en homes i de 58 en dones (Figura 5). A Tarragona no s’observa cap increment significatiu en els homes (Taula 1), mentre que en les dones hi ha un increment anual del 6,2% (Taula 2). Aquesta diferència en l’evolució possiblement és deguda al baix nombre de casos i el curt temps de seguiment assolit. A Europa la tendència creixent és més marcada en els països del nord. A nivell internacional les taxes del RCT es troben en una situació intermèdia. El melanoma té una supervivència relativament bona, 74% als 5 anys en homes i 80% en dones. L’edat modifica de manera important el pronòstic, així en els menors de 65 anys la supervivència és del 79% en homes i 91% en dones; mentre que en els més grans és de 67% en homes i del 74% en dones. Tot i això, cal tenir en compte que les estimacions per grups d’edat es basen en nombres petits. El factor pronòstic més important és l’extensió tumoral, amb la profunditat del càncer com l’aspecte determinant. No es disposa de mitjana europea ja que molts registres de càncer no inclouen els càncers de pell o tenen una taxa d’enregistrament baixa. La supervivència a Suïssa va ser del 66% en els homes i del 72% en les dones. A Catalunya els anys 1991-1992, la mortalitat per melanoma només representava al voltant del 0,7% de la mortalitat per càncer en ambdós sexes. Tot i així, és el càncer que presenta l’increment de la mortalitat més important, en termes relatius, amb percentatges de l’ordre del 8% en homes (Taula 3) i del 5% en dones (Taula 4). En el cas dels homes, l’increment és més important en els majors de 64 anys, mentre que en les dones predomina en el grup de 35-64 anys. En el context europeu, les taxes més elevades corresponen a Dinamarca, amb una mortalitat quatre vegades superior a la catalana. Els països de l’Europa del Sud tenen taxes més baixes en relació als països del nord i del centre, tot i que presenten un creixement de la mortalitat.

Càncer de mama El càncer invasiu de mama és el més freqüent en les dones al RCT i representa el 27,4% del conjunt de càncers en aquest sexe (Figura 2). La taxa bruta és de 76,7 i l’ajustada de 50,6 casos nous per 105 dones (Taula 6). Al RCG en el període 1985-1989 la taxa ajustada és molt similar (48,1). A nivell mundial també és el càncer femení més freqüent, si bé en una proporció inferior (19,1%), degut a la major incidència d’altres càncers com el de coll d’úter o el de pulmó. El risc de desenvolupar càncer de mama abans dels 74 anys al RCT és d’1 de cada 19 dones. L’edat mitjana al diagnòstic és similar al RCG (62 anys) i al RCT (61 anys) (Figura 5). Entre els anys 1985-1989, al RCG es va observar un augment no significatiu del 2,5% anual (Taula 4) estat d’1,2% i estadísticament significatiu. Aquest fet contrasta amb l’increment, més important en les dones en edat postmenopàusica, observat als EUA, Canadà, i als països nòrdics i occidentals d’Europa. En relació als registres poblacionals espanyols, Tarragona i Girona presenten taxes elevades, tot i que es troben en una posició intermèdia en el conjunt mundial. Al RCG la supervivència relativa als 5 anys és d’un 67%. Aquesta no es modifica de manera important amb l’edat però sí amb l’estadi, ja que el 71% dels casos amb estadi local sobreviuen als 10 anys, només el 41% dels regionals i els disseminats no arriben a sobreviure 10 anys. S’observa també un petit efecte del període de diagnòstic, així, les pacients diagnosticades en el segon període (1985-1989) presenten una millor supervivència. Al RCT la supervivència relativa als 5 anys és del 71%. La mitjana europea és del 67%, amb valors que oscil·len entre un 44% i un 76%. Al Quebec és del 73%. La millora de la supervivència en els darrers anys a Girona és consistent amb les dades d’altres registres de càncer, tant espanyols com europeus, en els quals ha esta demostrada la influència de les millores en el tractament i del diagnòstic precoç. El càncer de mama és la primera causa de mort per càncer en les dones durant tot el període estudiat, amb una taxa bruta de 34,1 i una taxa ajustada de 19,9 (Taula 8). El risc acumulat de morir per aquest càncer abans dels 75 anys és d’1 de cada 52 dones. L’evolució de la mortalitat mostra un increment important amb un percentatge de canvi anual del 2,2%. Cal destacar que l’increment és més marcat en les dones majors de 64 anys (2,8%) que en les de 35-64 anys (1,7%) (Taula 4). Aquest fet podria indicar de que part de l’augment és a causa de millores en el diagnòstic o de canvis en l’atenció sanitària. Tant Catalunya com Espanya presenten taxes baixes en comparació amb els països de l’Europa del Nord. S’ha observat un lleuger descens en les dones menors de 50 anys als EUA i als països nòrdics, mentre que en les majors d’aquesta edat s’observa un increment. En els darrers anys arreu del món, la mortalitat per aquest càncer ha augmentat de forma més important en el grup de les dones postmenopàusiques. Alguns autors han apuntat les millores terapèutiques introduïdes en les dues darreres dècades com una possible explicació d’aquesta tendència. El seu efecte principal seria traslladar la mortalitat de l’edat premenopàusica a la postmenopàusica.

Càncer de coll d’úter El càncer invasiu de coll d’úter és la localització tumoral femenina més freqüent al món després del de mama. Representa el 11,6% del total de casos incidents, dels quals al voltant del 80% corresponen a països en vies de desenvolupament. Al RCT representa el 4,6%, amb unes taxes bruta i ajustada de 12,7 i 9,5 (Taula 6), al RCG aquestes xifres són 8,9 i 6.9 respectivament. L’edat mitjana al diagnòstic és molt similar en els dos registres, 56 anys a Girona i 55 a Tarragona (Figura 5). Cal remarcar que al RCT la incidència d’úter no especificat ha passat d’un 2% l’any 1980 a pràcticament 0% l’any 1989. Al RCG l’any 1980 ja es trobava al voltant del 0,5. Quant a l’evolució de la tendència, no s’observa cap canvi significatiu. Als EUA, Canadà i Europa s’observa una tendència decreixent d’aquest tumor, fet probablement relacionat amb la pràctica del cribratge. Al RCG s’han observat diferències significatives de la incidència segons la migració, que poden estar relacionades amb l’accessibilitat al cribratge. D’altra banda, s’ha detectat un increment de les taxes d’incidència i de mortalitat en les dones joves a Anglaterra i Austràlia. En relació als altres registres espanyols, a Catalunya s’observen taxes elevades tot i que són baixes respecte a la resta del món. Al RCG la supervivència relativa als 5 anys és del 49%. De les variables analitzades, únicament l’extensió en el moment del diagnòstic té un valor pronòstic. Així, les pacients amb un càncer regional en el moment del diagnòstic tenen un risc de mort 2 vegades superior al de les pacients amb un càncer local (supervivència als 5 anys del 44% vs 71% respectivament). Per al càncer disseminat el risc és 5 vegades superior (supervivència del 22%). Al RCT la supervivència relativa als 5 anys és del 68%. En aquest Registre l’edat sembla un factor pronòstic ja que, en les dones majors de 65 anys la supervivència baixa fins al 49%, mentre que en les menors de 65 anys és d’un 72%. En el conjunt d’Europa, la supervivència d’aquest tumor és del 59%, amb una variabilitat entre el 40-65% segons diferents països. També aquí s’observen diferències en la supervivència en funció de l’edat, que oscil·la des d’un 71% en les més joves de 44 anys fins un 27% per en les majors de 75 anys. S’ha observat una millora en la supervivència en països europeus amb sèries llargues de supervivència, com Suècia, que podrien estar relacionades amb la difusió del cribratge i el tractament d’aquest càncer.

Càncer de cos d’úter A Tarragona és el tercer càncer femení més freqüent, representant el 6,8% (Figura 2) del total de càncers en aquest sexe. Amb una taxa bruta de 18,6 i una taxa ajustada de 11,7 (Taula 6). Al RCG aquestes xifres són de 16,2 i 10,6 respectivament. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 64 anys a Tarragona (Figura 5) i de 63 a Girona. Pel que fa a la tendència, no s’observa cap increment (Taula 2). Les tendències observades a Europa presenten un augment del risc en les dones d’edat avançada i una reducció en les més joves. De fet, a molts països i especialment als EUA, durant la dècada dels anys 70, es va fer evident un important augment del càncer de cos d’úter que s’ha relacionat amb l’administració d’estrògens durant la menopausa; ja que les taxes han tornat als nivells anteriors pel fet d’abandonar aquesta pràctica, o pel fet de combinar-los amb progestàgens. Pel que fa als registres espanyols, el RCT ocupa la primera posició i el RCG n’ocupa la segona. A nivell internacional les taxes dels registres catalans es troben en una posició intermitja-baixa. La supervivència relativa als 5 anys és de 65% al RCG. Las variables amb valor pronòstic són l’edat i l’extensió tumoral. Les dones majors de 65 anys tenen un risc 3 vegades superior de morir que les més joves (supervivència del 71% va 52% respectivament). Pel que fa a l’extensió tumoral, la supervivència relativa és del 82% en els càncers locals, del 39% en els regionals i del 26% en els disseminats. No s’observen diferències estadísticament significatives en funció del període. Al RCT la supervivència d’aquest càncer és del 75%. També aquí el diagnòstic en edats inferiors a 65 anys té millor pronòstic (85% vs 60%). A Europa, el càncer de cos d’úter té una supervivència similar a la de Tarragona, d’un 72%, discretament inferior a la del Quebec (81%).

Mortalitat per tumors d’úter L’evolució de la mortalitat pels diferents càncers d’úter (coll, cos i úter no especificat) s’ha analitzat en conjunt a causa dels problemes de classificació incorrecta detectats a Catalunya. El càncer de coll d’úter presentava una taxa bruta de mortalitat de 3,1 i una taxa ajustada de 1,8 als anys 1991-1992. Les xifres corresponents per al càncer de cos d’úter eren de 3,7 i 1,8 respectivament (Taula 5). Al final del període estudiat, el risc acumulat de morir per aquests càncers abans dels 75 anys d’edat, va ser d’1 de cada 182 dones. La tendència de mortalitat pel total de càncers d’úter mostra un descens produït a expenses de la important reducció de la mortalitat per càncer d’úter no especificat. Aquesta reducció afecta, sobretot, als grups d’edat més joves, com indica el percentatge de canvi, que és menor en les dones majors de 64 anys (6,6%) que en les de 35-64 (10,2%). Paral·lelament, s’observa un increment significatiu de la mortalitat pels càncers de coll i de cos d’úter (Taula 4). El càncer d’úter no especificat és molt freqüent en els països d’Europa del Sud. Així, representa el 64% de la mortalitat per tumors d’úter a Portugal, el 66% a França, el 75% a Espanya, i el 79% a Itàlia. Per contra, als països d’Europa del Nord representen només entre el 6 i el 12 %. Aquestes xifres indiquen la manca de precisió en la certificació de la causa de mort. La millora produïda a Catalunya en els darrers anys en la qualitat de la certificació de la causa de mort dificulta la valoració dels canvis de mortalitat observats en aquests càncers. De fet, la mortalitat per aquests càncers s’està reduint a Europa i als EUA, com a conseqüència, principalment, de la difusió de les proves de detecció precoç i de les millores terapèutiques. Les taxes de mortalitat observades a Catalunya es troben entre les més baixes d’Europa.

Càncer d’ovari Al RCT aquest càncer representa el 3,8% del total de càncers incidents en la dona, amb unes taxes bruta i ajustada de 10,5 i 7,3 (Taula 6). Al RCG les xifres corresponents són 11,7 i 8,0. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 62 anys al RCG i de 60 al RCT. En cap dels registres catalans s’observa increment de la incidència en el període analitzat (Taula 2). A nivell internacional, durant els anys 70 i els inicis dels 80, els països que van presentar un augment més important de la incidència eren aquells amb taxes inicialment baixes i mitjanes. En canvi, la incidència s’estabilitza o disminueix en el nord d’Europa. Les millores diagnostiques podrien explicar part de les tendències observades. Tot i que Girona i Tarragona es situen a la banda alta dels registres espanyols, mundialment es troben en una posició intermitja-baixa. La importància d’aquest càncer radica en la baixa supervivència. Així, al RCG la supervivència relativa als 5 anys és d’un 31%, amb importants diferències en funció de l’edat i l’extensió en el moment del diagnòstic. Amb l’anàlisi multivariant de Cox, l’edat perd la seva significació estadística i l’extensió en el moment del diagnòstic és l’única variable pronòstica important. Les pacients amb càncer d’ovari presenten una supervivència relativa als 5 anys del 75% per a l’estadi local, del 36% per al regional i del 10% per al disseminat. Al RCT, la supervivència relativa als 5 anys és del 41%. A Europa es situa en un 32% amb oscil·lacions amb l’edat (60% en dones menors de 45 anys i 20% en les majors de 75). Els anys 1991-1992 el càncer d’ovari representava el 4,2% de la mortalitat per càncer, amb unes taxes bruta i ajustada de 7,2 i 4,3 (Taula 8). En el grup de 35-64 anys ocupava la tercera posició de la mortalitat per càncer (Figura 4b). En relació al risc acumulat de morir abans dels 75 anys en el període 1988-1992, 1 de cada 222 dones moria per aquest càncer. Durant el període estudiat, la mortalitat per aquest tumor ha presentat un increment anual significatiu de 4,3% (Taula 4). Part d’aquest increment pot ser a causa de les millores en el diagnòstic introduïdes en els darrers anys. S’ha suggerit que les taxes de mortalitat per càncer d’ovari a Europa segueixen un patró similar al del càncer de mama. Així, les taxes més elevades s’observen als països del nord d’Europa. D’altra banda, durant els darrers 30 anys l’augment de la mortalitat ha estat més important als països que presentaven taxes baixes (com Espanya, Itàlia, Grècia o França), mentre que als que presentaven taxes elevades (com els EUA o el Canadà) la mortalitat es mantenia estable o descendia. Malgrat l’increment observat, les taxes de mortalitat per aquest càncer a Catalunya encara estan entre 1,5 i 2 vegades per sota de les taxes del centre d’Europa.

Càncer de pròstata És la quarta localització més freqüent entre els homes al RCT (Figura 1). Representa el 10,9% dels càncers en l’home, amb una taxa bruta de 41,1 i una taxa ajustada de 21,0 (Taula 5). La mitjana d’edat al diagnòstic és de 74 anys (Figura 5). Al RCT el càncer de pròstata no ha experimentat cap increment significatiu en els últims anys (Taula 1), a diferència del que succeeix en altres registres europeus i altres àrees del mon. D’entre els registres espanyols, el RCT se situa en la part intermèdia i, a nivell internacional, es troba per sota de la mitjana mundial, juntament amb els registres europeus. El càncer de pròstata té, a Tarragona, una supervivència relativa als 5anys de 45%, que es modifica lleugerament amb l’edat (53% per als menors de 65 anys i 43% per als més grans). A Europa, no s’analitza aquesta localització perquè una gran proporció dels casos es produeix en edats avançades i la qualitat de la informació es dolenta. Al Quebec, la supervivència és superior al 68%. Si considerem els càncers de còlon i recte per separat, el càncer de pròstata és la segona causa de mort per càncer en els homes (Figura 3a), tot i que és una malaltia restringida als grups d’edat avançada i no s’observen canvis significatius en l’evolució de la mortalitat (Taula 3). Presenta una taxa bruta de 25,6 i una ajustada de 14,3 (Taula 7), aquestes taxes són força similars a les dels països europeus, amb l’excepció de Grècia, que presenta una taxa notablement baixa en el període 1965-1985. Les taxes més elevades s’observen a Dinamarca, Bèlgica i Holanda. En general, a Europa s’observa una discreta tendència a l’increment de la mortalitat d’aquest càncer, centrada en grups d’edat avançada, que també s’ha observat a Espanya. Aquest augment pot ser parcialment degut a millores en el diagnòstic.

Càncer de testicle Tot i que representa només el 0,5% del total de càncers masculins al RCT, la importància d’aquest càncer radica en la seva distribució per edat. Es el més freqüent entre els 20-24 anys i figura entre els càncers més freqüents en els menors de 39 anys. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 32 anys (Figura 5), la més baixa del conjunt de càncers en els homes. Les taxes bruta i ajustada són 2,0 i 1,9 respectivament (Taula 5). L’evolució de la incidència a Tarragona no assenyala cap canvi significatiu (Taula 1), mentre que a nivell mundial s’ha observat un increment. En relació als registres espanyols el RCT se situa en el terç superior tot i que a nivell mundial ocupa una posició intermitja-baixa. A nivell mundial, les zones amb una major incidència se situen als països del Nord i Centre de Europa. Als EUA representa el 21% de tots els càncers de la població masculina d’entre 20 a 34 anys, i és el més freqüent en aquest grup. La mortalitat per aquest càncer es concentra en edats joves, sobretot entre els 15-35 anys on s’observa una tendència decreixent. La taxa bruta i la taxa ajustada són de 0,3 i 0,2 respectivament (Taula 7). El càncer de testicle és un dels exemples clars en què s’ha incrementat la supervivència com a conseqüència de les millores terapèutiques introduïdes durant la dècada dels 70, observant-se una disminució de la mortalitat en la majoria de països europeus, sobretot, en els grups menors de 35 anys (Taula 3).

Càncer de bufeta urinària A, RCT, és el tercer càncer més freqüent en els homes representant un 12,6% del total de càncer en aquest sexe (Figura 1). Amb una taxa bruta de 47,5 i una taxa ajustada de 29,2 (Taula 5). En el sexe femení la freqüència d’aquest tumor és molt més baixa. La raó segons sexe de les taxes ajustades és de 7,8 com correspon a un dels principals càncers relacionats amb el tabac. La mitjana d’edat al diagnòstic és d’uns 68 anys en els homes i de 72 en les dones (Figura 5). La incidència al RCT presenta un increment anual del 4,4% estadísticament significatiu (Taula 1). S’ha observat un increment d’aquest càncer especialment en els països d’alta incidència. El RCT es troba en el terç superior entre els registres espanyols i se situa entre les poblacions amb incidència més alta, juntament amb altres registres del nord d’Itàlia, dels països nòrdics i centreuropeus, i de la població blanca nord-americana. El càncer de bufeta urinària té una supervivència d’un 69% en els homes i d’un 62% en les dones. L’edat jove en el diagnòstic s’acompanya d’un millor pronòstic (supervivències superiors al 80%). No es disposa de mitjana europea d’aquesta localització perquè els criteris diagnòstics i d’inclusió són molt variables entre països. El càncer de bufeta urinària representa el 5,6% del total de la mortalitat per càncer en els homes i ocupa el cinquè lloc per ordre de freqüència els anys 1991-1992 (Figura 3a). La taxa bruta i la taxa ajustada són de 16,2 i 9,6 respectivament (Taula 7). La seva mortalitat presenta una tendència creixent, més marcada en els majors de 64 anys (Taula 3). Aquest fet pot indicar que l’increment observat és, en part, a causa de millores en el diagnòstic o en la certificació de la causa de mort. En les dones, s’observa una tendència decreixent de la mortalitat en el grup de 35-64 anys (Taula 4). En el context europeu, la mortalitat per càncer de bufeta urinària en els homes de Catalunya es troba en la part mitja-alta. En altres països del nostre entorn geogràfic s’observen increments en els homes d’edat avançada i, en alguns països, inclòs Espanya, en l’edat intermèdia. En canvi, als EUA s’observa un descens significatiu de la mortalitat en el període 1973-1990.

Càncer de ronyó El càncer de ronyó és relativament poc freqüent. A Tarragona representa el 1,9% del total de càncer en els homes, amb una taxa bruta de 9,4 i una taxa ajustada de 6,0 (Taula 5). En les dones aquestes taxes són 4,4 i 2,4 respectivament (Taula 6). La raó de sexes és de 2,5. Cal remarcar la importància del tumor de Wilms, que ha estat el tercer tumor infantil més freqüent. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 66 anys en els homes i de 68 en les dones (Figura 5). L’evolució de la incidència assenyala un increment significatiu en ambdós sexes, més marcat en els majors de 65 anys. Així, el percentatge de canvi anual en els homes és de 7,2% (Taula 1) i en les dones de 10,0% (Taula 2). Aquesta tendència és similar a l’observada a la resta de països desenvolupats, en els quals s’observa un increment de la incidència en ambdós sexes. Pel que fa als registres espanyols, el RCT se situa en el terç mig pel que fa als homes i en el baix pel que fa a les dones. A nivell internacional les dades del RCT es troben en el terç inferior en ambdós sexes. El càncer de ronyó és el responsable de l’1,8% de la mortalitat per càncer en els homes i de l’1,4% en les dones els anys 1991-1992, amb una taxa bruta de 5,1 i una taxa ajustada de 3,2 en els homes (Taula 7) i de 2,5 i 1,2 respectivament en les dones (Taula 8). La mortalitat per aquest càncer ha augmentat de forma significativa en els homes (4,0%), predominant l’increment en els majors de 64 anys (4,4%) (Taula 3) mentre que en les dones només s’observa un increment en les majors de 64 anys (Taula 4). Aquestes tendències són similars a les descrites en altres països europeus del nostre entorn geogràfic. Als EUA, s’observa un lleuger increment en ambdós sexes, més marcat en el grup de majors de 64 anys en els homes, mentre que en les dones creix en totes les edats. Entre els països europeus, Catalunya se situa en la part mitja-baixa.

Càncer d’encèfal Al RCT, representa l’1,8% del total de càncers incidents en ambdós sexes, amb unes taxes bruta i ajustada de 6,1 i 4,6 en homes (Taula 5). En les dones aquestes xifres són 5,3 i 4,1 respectivament (Taula 6). La raó de sexes és 1,1, la més propera a la unitat juntament amb el càncer de còlon i el melanoma. És la localització més freqüent en els homes, entre els 25-29 anys, juntament amb la leucèmia, mentre que en el sexe femení ho és entre els 15-19 anys. També és el tipus de càncer més freqüent en els menors d’un any en ambdós sexes. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 56 anys per als dos sexes (Figura 5). L’evolució de la incidència és diferent segons el sexe. En els homes no s’ha observat cap canvi significatiu (Taula 1), mentre que en les dones s’observa un increment del 5,5% anual (Taula 2). Tot i així, aquestes dades s’han d’interpretar amb prudència, i no s’ha d’excloure la possibilitat de canvis en el diagnòstic i en l’accessibilitat dels pacients a l’assistència. També, cal tenir en compte factors propis del registre tal com un augment en la qualitat de les dades o una major exhaustivitat. En relació als registres espanyols, el RCT se situa en el terç baix pel que fa als homes i en el terç mitjà pel que fa a les dones. Mundialment, les àrees d’alta incidència se situen a Itàlia, països d’Europa de l’Est, EUA i Canadà. La supervivència relativa als 5 anys del càncer d’encèfal és del 18% en homes i dones, similar a la descrita per al conjunt d’Europa (15% i 17% respectivament), però una mica inferior a la descrita al Quebec (24% i 27% respectivament). No hi ha diferències importants amb l’edat. Aquest càncer va representar l’1,8% de la mortalitat per càncer en homes i el 2,4% en dones els anys 1991-1992. Amb una taxa bruta i una taxa ajustada de 5,2 i 4,0 i de 4,1 i 2,6 en homes i dones respectivament (Taula 7 i Taula 8). A Catalunya, només s’ha observat una tendència decreixent de la mortalitat en el grup de 35-64 anys d’ambdós sexes, amb percentatges de canvi anual de -2,8% i de -2,5% respectivament (Taula 3 i Taula 4). Si considerem totes les edats, només en els homes s’observa una disminució significativa. Aquesta evolució és diferent a la d’altres països europeus, tal com França, Itàlia i Espanya, que mostren una tendència creixent en els grups de mitjana edat. En canvi, als EUA, Anglaterra i Alemanya, s’observa un perfil evolutiu similar al descrit per a Catalunya. Aquesta tendència s’ha atribuït parcialment a millores en el diagnòstic i en l’atenció sanitària a les persones grans. D’altra banda, els tumors cerebrals són la segona causa de mortalitat per càncer en la infantesa darrera de les leucèmies.

Limfoma de Hodgkin És un tumor relativament poc freqüent en la població catalana. La taxa bruta d’incidència és de 3,1 en homes i 1,0 en dones. La taxa ajustada és de 2,9 i 0,8 respectivament (Taula 5 i Taula 6). La raó de taxes segons sexe és 3,6. Tot i la baixa incidència, és un dels càncers més freqüents en els menors de 30 anys i el tercer més freqüent entre els 20-24 anys en ambdós sexes. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 40 anys en homes i de 41 en dones (Figura 5), la segona més baixa en el grup masculí després del càncer de testicle. L’evolució de la incidència mostra una tendència decreixent significativa de -7,5% anual en les dones, que no s’observa en els homes (Taula 1 i Taula 2). Aquesta situació és similar a l’observada a la majoria de registres de càncer europeus i nord-americans, entre els quals el de Tarragona es troba en una posició intermèdia. Entre els registres espanyols, Tarragona se situa en una posició alta en el cas dels homes i baixa en el cas de les dones. Les àrees del món amb una major incidència se situen al Canadà, nord d’Itàlia i entre la població blanca nord-americana. El Limfoma de Hodgkin és el que presenta millor pronòstic dins els càncers hematològics amb una supervivència del 78% en homes i de 57% en dones, encara que el nombre de casos analitzat és petit. A Europa la supervivència relativa als 5 anys és d’un 66% en ambdós sexes; al Quebec és del 68%. El Limfoma de Hodgkin és, probablement, amb el de testicle i amb els tumors infantils, les localitzacions on s’ha observat els progressos més importants en la supervivència, com a conseqüència dels avenços terapèutics realitzats durant els anys setanta. En relació a la mortalitat, el Limfoma de Hodgkin presenta una taxa bruta de 0,8 en homes i de 0,6 en dones. La taxa ajustada és de 0,6 i 0,3 respectivament (Taula 7 i Taula 8). A Catalunya s’ha observat una tendència decreixent en ambdós sexes, produïda a costa de la disminució en els grups d’edat joves (Taula 3 i Taula 4). Les taxes observades a Catalunya són similars a les de la resta de països europeus. També, s’ha observat una tendència decreixent de la mortalitat en altres països occidentals com a conseqüència dels avenços terapèutics introduïts en el tractament d’aquests càncers.

Limfomes no Hodgkin A nivell mundial, els Limfomes no Hodgkin representen un 4,2% del total de càncers en ambdós sexes. A Tarragona representen un 1,2% en homes i un 1,6% en dones. Aquesta diferència és a causa de la incidència molt més alta de limfomes de Burkitt en el conjunt del món, especialment en els països en desenvolupament. A Tarragona s’observa una taxa bruta de 3,4 i una taxa ajustada de 2,2 en homes (Taula 5). En les dones aquestes xifres són de 4,9 i 3,0 respectivament (Taula 6). La raó de taxes segons sexe (0,7) en el període 1988-1992 mostra un lleuger predomini en les dones. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 62 anys en els homes i de 63 en les dones (Figura 5). No s’ha observat cap canvi significatiu en l’evolució de la incidència d’aquests càncers (Taula 1 i Taula 2). A nivell internacional s’ha observat un increment des de l’any 1960, especialment als països nòrdics i als EUA. Estudis recents plantegen la importància de la síndrome de la SIDA en aquest augment. Entre els registres espanyols i, també a nivell mundial, Tarragona queda situada en un terme mitjà-baix amb l’excepció de les dones que presenten taxes elevades en relació als registres espanyols. Aquests tumors tenen una supervivència relativa als 5 anys del 48% en homes i del 42% en dones. No es disposa de mitjana europea ja que degut als múltiples canvis en la seva classificació durant els últims anys no s’han avaluat aquests tumors. Pel que fa a la mortalitat a Catalunya s’observa una taxa bruta de 5,9 en homes i de 4,5 en dones i una taxa ajustada de 4,0 i 2,2 respectivament (Taula 7 i Taula 8). Junt amb el melanoma, la mortalitat per Limfoma no Hodgkin presenta els percentatges de creixement més elevats (Taula 3 i Taula 4). Actualment, representa el 2,1% de tota la mortalitat per càncer en els homes i el 2,6% en les dones. L’increment va ser més important en els grups d’edat majors de 64 anys d’ambdós sexes, fet que pot indicar que les millores en el diagnòstic o en la qualitat de la certificació de la causa de mort han influït en aquest creixement. A nivell europeu, Catalunya es troba en una posició intermèdia en la mortalitat per aquest grup de càncers. D’altra banda, la tendència observada a Catalunya és similar a la descrita en altres països occidentals, encara que l’increment a Catalunya és lleugerament superior en els grups d’edat més avançada.

Mieloma Al RCT presenta una freqüència relativa similar en ambdós sexes (1,3%), amb una taxa bruta de 4,8 i una taxa ajustada de 2,8 en homes (Taula 5). En les dones aquestes xifres són de 4,0 i 2,0 respectivament (Taula 6). La raó de taxes segons sexe és d’1,4. Juntament amb la leucèmia limfàtica crònica, el càncer de pròstata i el de bufeta biliar, el mieloma és una malaltia cancerosa d’edats avançades. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 69 anys en els homes i de 70 en les dones (Figura 5). En el període 1980-1992 s’ha observat un increment significatiu del 5,6% anual en les dones (Taula 2), mentre que en el d’homes no s’ha evidenciat cap canvi en la incidència (Taula 1). Internacionalment s’observa un increment de la en edats avançades, especialment en aquells països on les taxes eren baixes. Tots els registres espanyols s’agrupen en una àmplia zona amb taxes similars. A nivell internacional, el RCT se situa en la part intermèdia en ambdós sexes. La supervivència relativa als 5 anys és de 22% en els homes i de 33% en les dones, amb millor pronòstic per als casos detectats en edats inferiors a 65 anys. No es disposa de mitjana europea. La mortalitat produïda per aquest càncer presenta una taxa bruta de 3,4 i una ajustada de 2,0 en homes (Taula 7). En les dones aquestes taxes són de 3,2 i 1,4 respectivament (Taula 8). La tendència mostra un increment significatiu en els homes, més important en el grup de majors de 64 anys (Taula 3). En les dones, l’increment afecta només a les majors de 64 anys (Taula 4). A Espanya s’ha descrit un increment important de la mortalitat per mieloma múltiple en el període 1957-1986 (11% anual), que pot ser parcialment atribuït a millores en el diagnòstic. D’altra banda, s’han observat increments de la mortalitat per aquest càncer a la major part dels països europeus, però només són importants en els grups d’edat de majors de 70 anys. Generalment, els patrons d’evolució són similars en ambdós sexes. L’evidència internacional sembla indicar que aquestes tendències de la mortalitat són reals i, només parcialment, com a conseqüència de millores en el diagnòstic, en la certificació de la causa de mort o en la millor atenció sanitària a les persones d’edat avançada.

Leucèmies Al RCT, aquests càncers representen el 3,0% del total de càncers en els homes i el 2,4% en les dones. La taxa bruta d’incidència en els homes és de 11,2 i l’ajustada de 8,0 (Taula 5). En les dones, aquestes xifres són 6,7 i 4,8 respectivament (Taula 6). La raó de taxes segons sexe és 1,7. La corba d’edat és bimodal i l’edat entre els 15 i els 29 anys és la que presenta una menor incidència. Els casos de leucèmia aguda limfoblàstica corresponen a edats infantils, i els de leucèmia mieloide i, especialment, limfàtica crònica als grups d’edat més avançada. Les leucèmies són els càncers més freqüents en la població menor de 14 anys on representen un terç del total del càncer. La mitjana d’edat al diagnòstic és de 60 anys en ambdós sexes (Figura 5). L’evolució de la incidència no mostra cap tendència significativa (Taula 1 i Taula 2). A nivell mundial sembla que hi ha una estabilització de les taxes o un creixement molt moderat. Entre el conjunt de registres espanyols el RCT presenta taxes elevades en els homes i baixes en les dones. A nivell internacional, es troba en la zona intermèdia en el cas dels homes i en la baixa en les dones. Els registres de les zones del nord d’Amèrica i el nord d’Europa presenten les taxes d’incidència més altes. Aquests càncers tenen una supervivència relativa als 5 anys d’un 36% en els homes i d’un 42% en les dones. Tot i que són els càncers hematològics més freqüents, els diferents tipus de leucèmies no es poden estudiar per separat per manca de nombre suficient de casos. A Europa, la supervivència està al voltant del 27%. La leucèmia limfocítica té millor pronòstic (46-61%) que la mieloide (15-20%), segons les dades de registres europeus. L’accés a un tractament adient i l’edat jove són els factors pronòstics més importants. En els anys 1991-1992 les leucèmies representen el 2,8% del total de les morts per càncer en els homes i el 3,6% en les dones. Amb una taxa bruta de mortalitat de 7,9 i 6,0 en cada sexe i unes taxes ajustades de 5,5 i 3,3 respectivament (Taula 7 i Taula 8). Al llarg del període estudiat, s’observa un increment que afecta totes les edats de l’ordre de l’1,5% en el grup de 35-64 anys i del 2,2% en els majors de 64 anys (Taula 3), similar al observat a Espanya. En les dones, l’increment només afecta al grup de majors 64 anys (Taula 4). Les tendències observades en altres països d’Europa occidental mostren una disminució de la mortalitat en ambdós sexes, amb l’excepció d’Espanya. En aquest sentit, la tendència catalana estaria a mig camí entre l’espanyola i la de la resta d’Europa.

Càncer de localització primària desconeguda Aquesta localització representa al voltant del 5,0% del total de càncers en ambdós sexes. La taxa bruta és 18,8 en homes i 12,6 en dones i l’ajustada d’11,6 i de 5,9 respectivament (Taula 5 i Taula 6). La mitjana d’edat al diagnòstic és de 67 anys en els homes i de 71 en les dones (Figura 5). No s’observa cap tendència en els homes (Taula 1), mentre que en les dones s’observa un descens significatiu entre els 35 i 64 anys (Taula 2). A nivell internacional les dades del RCT es troben en el terç superior. Les taxes més elevades es troben a Amèrica del Sud i Nova Zelanda. Aquest tumor forma un grup de gran importància per avaluar la qualitat de la certificació de defunció. En els darrers anys, a causa d’una modificació dels criteris de codificació es varen deixar de codificar els càncers secundaris com a causa de mort (novena revisió de la CIE). Els canvis de criteri de codificació durant el període estudiat, amb la inclusió dels tumors secundaris, han estat considerats per al estudi de la mortalitat. En els homes aquests càncers representaven el 4,7% del total de morts per càncer els anys 1975-1976 i van passar al 5,2% al final del període. En aquest sexe la taxa bruta de mortalitat era de 14,9 i la ajustada de 9,5 (Taula 7). La mortalitat mostra un increment anual de l’ordre de 2,3%, més important en els majors de 64 anys (Taula 3). En les dones, aquestes localitzacions representaven el 6,7% els anys 1991-1992, amb una taxa bruta de 11,7 i una ajustada de 5,3 (Taula 8). La tendència general va ser lleugerament ascendent. Així, mentre que la mortalitat per aquests tumors disminuïa en les dones de 35-64 anys (amb un percentatge anual de -1,95%), s’incrementava en les dones majors de 64 anys (amb un percentatge anual de +2,2%) (Taula 4). Globalment, aquesta tendència pot indicar millores en el procés de diagnòstic del càncer i de certificació de la causa de mort.

Mortalitat per càncer en edat pediàtrica La mortalitat infantil per càncer presenta una taxa bruta de 56,0 per 106 habitants i una ajustada de 55,4 en els nens. Aquestes xifres eren de 41,9 i 41,3 respectivament en les nenes. En el grup de 0-14 anys ha disminuït significativament en ambdós sexes al llarg del període estudiat. La reducció observada ha estat del -2,0% anual en els nens (Taula 3) i del -2,5% en les nenes (Taula 4). Cal destacar que no s’han observat diferències significatives en les taxes específiques per grups d’edat en els nens, tot i que sí s’han observat en les nenes. Els únics tumors amb dades suficients que permeten un estudi específic de tendència són les leucèmies i els tumors d’encèfal que mostren una marcada tendència decreixent en ambdós sexes. Finalment, una altra característica a destacar és la manca de diferència entre sexes pel que fa les taxes de mortalitat. En aquest sentit, l’evolució observada a Catalunya és similar a la de Espanya, o d’altres països europeus o americans. La causa probable d’aquesta reducció de la mortalitat infantil per càncer és la millora terapèutica introduïda en el tractament d’aquests tumors.

FONTS DE DADES A Catalunya es disposa, des de fa alguns anys, dels sistemes d’informació necessaris per proporcionar una imatge real de la situació epidemiològica del càncer i dels seus principals factors de risc. En canvi, la informació assistencial només està disponible des d’anys molt recents i per aquest motiu no ha estat inclosa en aquest estudi. Per a la descripció del l’impacte del càncer en el nostre medi, hem analitzat tres tipus de fonts de dades: la incidència, la mortalitat i la supervivència, totes tres amb base poblacional. Les dades d’incidència i supervivència procedeixen dels registres poblacionals de càncer existents a Catalunya: Registre de Càncer de Tarragona (RCT) i Registre de Càncer de Girona (RCG). Les de mortalitat i les estimacions poblacionals, del Registre de mortalitat del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya.

ANÀLISI ESTADÍSTICA Tan en el cas de la incidència com en el de la mortalitat s’han calculat taxes brutes, taxes especifiques per edat, taxes ajustades a la Població Estàndard Mundial, taxes truncades entre 35 i 64 anys i taxes acumulades entre 0 i 74 anys. Així mateix s’ha analitzat la tendència mitjançant un model de regressió de Poisson. Per al estudi de la supervivència s’ha utilitzat el mètode de Kaplan i Meier. Per al càlcul de la supervivència relativa s’ha emprat els mètodes descrit per Estève i Ederer i per la comparació de les corbes de supervivència, l’anàlisi multivariada mitjançant models de Cox.

BIBLIOGRAFIA
	Borràs JM, Borràs J, Viladiu P, Bosch FX (eds). Epidemiologia i prevenció del càncer a Catalunya, 1975-1992. Servei Català de la Salut, Institut Català d’Oncologia. Barcelona, 1997.
	Doll R, Peto R. The causes of cancer. Oxford: Oxford University Press, 1983.
	Tomatis L. ed. Cancer: causes, occurrence and control. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 1990.
	Parkin DM, Muir CS, Whelan SL, Gao YT, Ferlay J, Powell J, eds. Cancer Incidence in Five Continents, vol VII. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 1997. Scientific Publications Nº 140.
	Breslow NE and Day NE. Statistical methods in cancer research. Vol II. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 1987. IARC Scientific publication Nº 82.
	Jensen OM, Parkin DM, MacLennan R, Muir CS, Skeet R, eds. Cancer Registration: Principles and Methods. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 1991. IARC Scientific publication No. 95.
	Estève J, Benhamou E, Raymond L. Descriptive epidemiology. Lyon: International Agency for Research on Cancer, 1994. IARC Scientific publication Nº 128.
	Ederer F, Axell LM, Cutler SJ. The relative survival rate: a statistical methodology. National Cancer Institute Monographs 1961; 6:101-29.
	LaVecchia C, Lucchini F, Negri P et al. Trends in cancer mortality in Europe, 1955-89: IV Urinary tract, eye, brain and nerves and thyroid. Eur J Cancer 1992; 28A:1210-81.
	LaVecchia C, Lucchini F, Negri E et al. Trends in Cancer mortality in Europe, 1955-89:I Digestive sites. Eur J Cancer 1992; 28:132-235.
	LaVecchia C, Lucchini F, Negri E et al. Trends in cancer mortality in Europe, 1985-89:II Respiratory tract, bone, connective and soft tissue sarcomas and skin. Eur J Cancer 1992; 28:514-99.
	Devesa SS, Blot WJ, Stone BJ et al. Recent Cancer Trends in the United States. J Natl Cancer Inst 1995; 87(3):175-82.
	National Cancer Institute of Canada. Canadian Cancer Statistics 1995. Toronto, Canada, 1995.